Nova Icària (1846)

Els mormons de Joseph Smith havien comprat terra a la vora del Missouri. Una de les compres fou el petit poble de Commerce, a Illinois, fangós i malsà. Però el Profeta Smith, carregat d'esperances, amb la religió per ell fundada, batià aquell indret amb el nom de Nauvoo, que en la llengua dels hebreus significa «lloc hermós». En els començaments hagueren de sanejar els aiguamolls i crear terres de conreu. Els atacaren les febres palúdiques i moltes altres dificultats naturals però se'n sortiren. Malgrat aquesta victòria, els seus enemics eren molts i la prosperitat econòmica de la secta va atreure contraris de pertot arreu. Joseph i Hyrum Smith foren assassinats i els mormons, expulsats de la regió. És aleshores quan apareix el projecte de Nova Icària. Mentre els de la secta mormònica van cap al Far West, un nous colons s'instal·len a la zona, tan idealistes com els que acaben de marxar. Són els fundadors de la Nova Icària, els seguidors de l'utopista francès Étienne Cabet, que es proposava fer el nucli social d'un món millor. La seva mà dreta era un català, el jove metge Joan Rovira, que en aquells dies escrivia amb entusiasme: «A cada moment ens topam amb belles sorpreses. Jo crec que Icària serà el centre de totes les intel·ligències...».