Sir Richard Burton i el seu jardí perfumat (1876)

Miquel Ferrà i Martorell26/10/98 0:00

Després d'una llarga estada a Tunísia, l'aristòcrata i escriptor anglès Richard Burton publica la traducció d'un manuscrit antic molt curiós, El jardí perfumat, un tractat àrab sobre l'amor físic escrit pel xeic Nefzaqui a començament del segle XVI, és a dir, l'any 925 de l'Hègira. Henry Miller, després de llegir aquest llibre, digué: «Allà on acaba el Kama Sutra comença El jardí perfumat». I el mateix Richard Burton, per justificar tal edició en el cor de les Illes Britàniques de l'època victoriana, va escriure: «Què hi pot haver més important, en realitat, que l'estudi dels principis sobre els quals descansa la felicitat de l'home i la dona, en raó o a causa de les seves relacions mútues, relacions que en si mateixes depenen del caràcter, salut, temperament i constitució...».

Però aquest és el pensament, no ho oblidem, d'un anglès de sang blava en els temps més cruels del colonialisme.
És evident que el més important que hi pot haver per a l'espècie humana és, en primer lloc, la llibertat, amb independència del sexe, que és una forma més de llibertat. Però tornem al xeix Nefzaquí, que no inclou en els seus apòlegs les relacions homosexuals, i mirem com descriu una dona nua: «Bahloul restà admirat tot veient la bellesa i perfecció de la figura femenina. Mirava les seves meravelloses cuixes i llombrígol, la volta del seu ventre, els seus pits grassonets que eixien com jacints. El seu coll era el d'una daina, l'obertura de la seva boca com un anell, els seus llavis frescs i rojos com la sang en un sabre. Hauríeu pogut prendre les seves dents per perles i les seves galtes per roses. Els seus ulls eren negres i ben esqueixats, i les seves celles color de banús semblaven l'arabesc del 'noun' fet per la ploma d'un destre escribà. El seu front era com la lluna plena de nit...».

Aliments afrodisíacs, els costums (entre els quals resten rebutjades les formes perverses d'amor, com animalisme, sadomasoquisme i pedofília), consells de tota mena i alguns poemes eròtics antics formen els textos: «Que són les meves besades per a una dona ardent, o els vestits cars i les precioses joies, si el ventre de l'home no es fon en el seu i si ella sospira pel membre viril...».

I el mateix Richard Burton en el pròleg diu: «És de lamentar que aquesta obra tan completa en molts aspectes, manqui de no esmentar un costum freqüent entre els àrabs (i condemnada pel profeta) que mereixeria una atenció especial. Parl del gust universal entre els antics grecs i romans...».

És clar que per al xeic Nefzaquí no era el cas. I per a Richard Burton?