Sobres de la memòria

Fragment d'estàtua i gessamí al Museu Arqueològic de Rodes (Grècia).

24/10/98 0:00

A les sales dels museus arqueològics s'hi exhibeixen les millors peces de les seves col·leccions. Es mostren protegides "molt protegides" perquè són un testimoni que cal preservar. Algun museu ja mereix la visita només per admirar una, només una, de les seves joies; l'obra que al llarg dels anys, i amb tota la publicitat possible, n'ha esdevingut el reclam principal, potser l'únic. Què seria d'algun museu si de cop no podia disposar d'aquella obra que, com un imant atreu tots els visitants que hi passen prop? I al final quasi ni es veu, ja que sempre la tanca un cercle de persones que es posen de puntetes, estiren el coll i fan salts per entreveure l'objecte famós. Potser fan una fotografia al clatell de qui hi ha arribat abans. Altres coses més poc publicitades "però no menys belles" romanen a l'ombra de l'oblit, sense ni una mirada de coa d'ull.

Als jardins dels museus arqueològics, a l'ombra de les plantes que s'enfilen per les parets, hi reposen les sobres de la memòria; allò que els entesos no han considerat prou important com per estar catalogat, il·luminat i a resguard de les inclemències. No surten al jardí, els visitants que ho volen veure tot i en poc temps: no ho paga, pensen que quasi són enderrocs, i ja se'n van a admirar una altra obra mestra. L'aire de l'exterior mou les fulles dels arbres, escampa el perfum de les flors que s'hi obren sense gens de pressa i tot és viu, natural. Les plantes es combinen amb les pedres que, si a una li ha tocat el paper de ser escolpida fins arribar a tenir la forma d'una cosa concreta, no hi fa res si l'ataca la malaltia dels anys: sense pressa torna al seu estat natural. Són coses, aquestes i moltes més, que es poden pensar en visitar el jardí del Museu Arqueològic de l'illa grega de Rodes. Pensaments i fets d'estius mediterranis amb instantànies que perduren molt més enllà de les imatges sorgides de la química sobre el paper fotogràfic.