«A Saragossa o al bassiot» (1882)

Dins la rondallística popular, les aventures de «quan el Bon Jesús i Sant Pere anaven pel món» tingueren arreu de la Mediterrània meridional molta acceptació. En trobam a Mallorca, Menorca, Eivissa, Catalunya, València, Aragó, Provença... mossèn Alcover n'arreplegà tot un seguit i així el narrador ens explica com el Salvador i el seu deixeble de confiança van per la ruralia illenca, peninsular o europea, donant lliçons de saviesa i moral als pagesos. Es soldadet de Sa Motxilla, Es soldat de Marina, Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrera, En Bruixa i algunes altres formen part del recull d'En Jordi des Racó. No és menys important l'aplec de «rondaies eivissenques de quan el Bon Jesús anava pel món», de Joan Castelló Guasch, potser el més nombrós, amb vint-i-quatre relats, alguns censurables per misògins, racistes o fomentadors de la violència i la revenja. Altres no, més aviat humorístics, moralitzants, amb un contingut raonable: Es cervell de ses dones, Es pagesos i es senyors, Negres, mulatos i grocs, S'home i sa dona, Es llombrígol, S'argelaga, Ets àngels sense cames, Sa sogre de Sant Pere, Ets dotze apòstols... No defuig aquesta temàtica Joan Amades, Enric Valor i altres rondallaires de prestigi. Moltes de vegades, en aquests episodis, Jesús i sant Pere han de corregir un defecte «nacional» d'aquesta o aquella comunitat. I així, ja sabeu que els aragonesos, i més concretament els baturros, tenen fama de caparruts...