«El llibre d'Alexandre», la ciència-ficció (1204)

Miquel Ferrà i Martorell11/10/98 0:00

El grif o grifó és, dins la mitologia medieval, un animal fabulós, representat amb cos de lleó, cap i ales d'àguila, orelles de cavall, i, en lloc de clins, una cresta d'aletes de peix. Les gents de l'Edat Mitjana creien fermament en la seva existència, com animals poderosos, i fins i tot a l'Atles dels Cresques són localitzats com a cosa certa. Els arquitectes del gòtic els reproduïren en pedra com a desguàs de les teulades en els dies de pluja i per això, la seva presència, encara que fos en pedra, era quelcom ben habitual. Segons l'investigador Willis, en aquests dies de la tardor del 1204 pogué esser compost el Llibre d'Alexandre, autèntica novel·la d'aventures que obrí, ja en aquell temps, el gènere de la ciència"ficció. El personatge central d'aquesta obra d'autor anònim, copiat un exemplar per Gonzalo de Berceo i un altre per Juan Lorenzo Segura de Astorga, 'superman' d'aquella època, era Alexandre Magne, el rei de Macedònia, fill de Filip i Olímpia, l'heroi més important de Grècia, educat per Aristòtil i que dugué les seves conquestes per terres dels perses, Egipte i l'Índia.

De tot restà record mil cinc"cents anys després, barrejat amb tota casta de llegendes i aventures imaginàries. Tot plegat ens introdueix en la ciència"ficció i alhora en la novel·la històrica, és a dir, la narrativa d'evocació històrica amarada amb abundants dosis de fantasia. Anem per a la temàtica de ciència"ficció, puix el nostre Alexandre fa un viatge pels aires i un altre per les profunditats de la mar. En el primer cas s'explica que «el bon Alexandre, que no tenia limitacions, pensava com sense una escala o un gran pal de màgiques dimensions, podria veure tothom ajagut als seus peus. Féu capturar dos grifs, que són aus poderoses, els acostumà a menjar carn salada i fresca, els avicià força a tals menjars i quan es feren molt grans i braus, inventà una casa de cuiro ben adobat on hi cabia un home ben ample i féu fermar la casa als grifs amb cordes prou sòlides, que de cap manera es poguessin trencar amb el pes del tripulant encara que fos feixuc.

Després obligà les bèsties a un dejuni de tres dies per tal que es trobassin ben afamegades. Es féu subjectar, seguidament, en la casa de cuiro, ben fermat, amb una finestreta per mirar fora.

Llavors, havent penjat carn en la punta d'una pèrtiga, la posà al davant dels grifs i aquests, per tal d'agafar"la, prengueren volada... I així, Alexandre, a vista d'ocell, anà descobrint illes, mars i continents, ports i penyals...».

El viatge al fons de la mar, dins una gran bota de vi, no és menys curiós i s'anticipà al capità Nemo de Jules Verne en sis segles.