Una nova vacuna contra la sida obté «resultats prometedors» en els ratolins

El 30 per cent dels espanyols infectats incompleix el tractament

E.P.Washington07/10/98 0:00

Els primers assaigs d'una nova vacuna contra el virus de la sida, desenvolupada en una companyia de Virgínia (Estats Units), han obtingut «resultats prometedors» en una primera experiència amb ratolins, segons un estudi publicat a la revista Vaccine. L'estudi ha revelat que els ratolins inoculats amb sang procedent d'humans vacunats amb HGP-30, presenten una major resistència a la infecció. En concret, el 78 per cent dels ratolins inoculats va resultar més resistent al virus de la sida, enfront de l'altre 13 per cent restant.

Segons Prem Sarin, vicepresident d'AMEX-quoted (laboratoris responsables de la vacuna), «aquests excitants resultats aporten una passa crucial que ens acosta al desenvolupament d'una vacuna contra la sida de caràcter universal».

D'altra banda, els assaigs en fase I de la vacuna en persones no infectades pel virus han revelat que la vacuna és tolerada per l'organisme. Actualment, el fàrmac es desenvolupa en la seva fase II als Països Baixos. La vacuna HGP-30 és còpia d'una proteïna del VIH, responsable de la destrucció cel·lular en diferents estrats de la malaltia, segons dades dels laboratoris.

A més a més, segons les dades facilitades ahir a Granada pel president de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), Víctor Napal, es va saber que el 30 per cent dels pacients VIH-positius incompleixen habitualment el tractament antiretroviral i fins un 70 per cent ho fa ocasionalment.

Napal, que va inaugurar el XLIII Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària, va destacar que aquestes dades són conseqüència del seguiment que els farmacèutics d'hospital han fet dels pacients als quals dispensen fàrmacs antiretrovirals en els centres sanitaris.

Va explicar que un tractament com les teràpies antiretrovirals, que combaten la sida, exigeix al pacient la presa diària d'entre 9 i 18 comprimits, «i això es complica si tenim en compte que amb freqüència el perfil del pacient VIH és una persona socialment marginada, fet que suposa que les possibilitats de complir el tractament sigui encara més reduïda», per la qual cosa va apostar per un major contacte i comunicació entre metge i pacient.