La corresponsal de TVE Àngela Rodicio va ser a la Universitat d'Estiu

Fruit de l'experiència, la seva visió de la guerra de l'antiga Iugoslàvia és clara. «La guerra dels Balcans es caracteritzà per la ignorància general de la premsa sobre el conflicte. La gent, començant per mi mateixa, no en teníem ni idea. A més, el lloc era veritablement caòtic i perillós, per la qual cosa els periodistes consagrats se n'afluixaren, d'anar-hi, i tot eren periodistes joves sense experiència cercant una primera oportunitat». Per tot això, i per «una sèrie de coincidències desgraciades» el tema quedà «abandonat» dos anys. Abandonat pels mitjans, abandonat pels intel·lectuals. «Em deman per què cap intel·lectual no alçà la veu», comentà.

La guerra sin frentes és el títol del llibre que acaba d'escriure i on relata, mesclant opinió, vivències i informació, la seva experiència com a periodista.

No sap quina serà la seva propera feina. Com a enviada especial és a les ordres de la cadena, però assegura que no li faria res tornar a la informació cultural, com feia abans de treballar en els conflictes armats. «Fins i tot en situacions bèl·liques la gent viu igual, sempre és el mateix», assegurà mentre reconegué que «mai no t'acostumes al dolor, encara que quan treballes aixeques una murada». Rodricio destacà, també, les virtuts de la televisió com a mitjà de comunicació. «Té dues coses bones: et poden tallar una informació, però no t'hi poden afegir res. A més, t'obliga a estar a primera línia, t'obliga a veure-hi».