El procés contra el cop de Sanjurjo (1931)

Miquel Ferrà i Martorell27/08/98 0:00

Comença el judici sumaríssim contra els generals Sanjurjo i García de la Herranz, el tinent coronel Infante i el capità Sanjurjo. El Govern republicà havia pogut aturar el «cop de sabre» i passà a l'acció judicial. Els sublevats, a la presó o havent fugit, patien la derrota. Molts d'ells, detinguts, eren empresonats i interrogats. La xarxa subversiva era més ampla del que es podia pensar en un primer moment. El cop d'Estat que les forces d'ordre republicanes havien pogut frustrar era més greu del que deien els papers. Com va dir Azaña: «És un absurd dir que el cop no anava contra la República sinó contra el Govern com si es pogués anar d'una manera violenta i sediciosa contra els òrgans del poder constituït sense anar contra la República sencera...».

El poble, enfurismat, havia mostrat també la seva violència al carrer contra aquells sublevats monàrquics. I així, pegaren foc al palau de la marquesa d'Esquivel on Sanjurjo havia instal·lat el quarter general rebel. També foren assaltats el diari ABC, la casa de Luca de Tena, els clubs aristocràtics i molts altres indrets relacionats amb la trama civil de la sublevació, precedent del 18 de juliol, cinc anys després. A Madrid se celebrava un acte públic en homenatge a les forces que havien participat a favor del Govern legal en una escaramussa a la plaça de Cibeles. El president de la República, Alcalà Zamora, i tots els ministres, varen presenciar com era condecorat el capità Arturo Menéndez, director general dels serveis de seguretat en aquella matinada de tiroteig. També reberen les seves condecoracions el comandant Hernández Saravia i els capitans Fernández Navarro i Turné. Foren imposats els galons de caporal a alguns guàrdies civils i guàrdies d'assalt. Els cinc telegrafistes civils que varen mantenir la comunicació entre la Sevilla sublevada i Madrid foren igualment premiats. Però la República, tot i que havia vençut aquell perill, se sabia amenaçada. El sentiment militar, a les casernes, en moltíssim casos, era monàrquic i dretà. Es feren doncs moltes reformes. La Guàrdia Civil quedava sotmesa directament al ministre de Governació i els carrabiners del ministre d'Hisenda. Foren creades dues mil cinc-centes places de guàrdies d'assalt i mitjançant lleis especials, alguns diplomàtics, jutges, magistrats i fiscals foren jubilats. Separaren del servei tots aquells funcionaris civils i militars que havien realizat actes antirepublicans o accions de menyspreu envers la República. Però totes aquestes mesures suposaven cortines de fum que en la vida pràctica significaven molt poca cosa. En el fons de tot hi havia l'aristocràcia que, veient amenaçats els seus privilegis seculars tocava creus i espases.