L’indicador AROPE de 2022 (que inclou la taxa de pobresa, la privació material i social severa i la baixa intensitat de treball a la llar) se situa en el 21,5 % de la població de les Illes Balears, el que suposa un descens d’un punt respecte a l'any passat (la meitat d'intensa que la registrada a la totalitat del territori nacional), i col·loca la nostra comunitat com la vuitena regió amb menor proporció de població en risc de pobresa i/o exclusió. Tot i aquesta millora, més de 252.000 persones estan en risc de pobresa i/o exclusió social a les Balears, el que palesa que encara queda molt de camí a recórrer.
Així es desprèn de l’Informe sobre l’Estat de la Pobresa a les Illes Balears 2023 que s’ha presentat al Parlament, de la mà de Xavier Torrens i Andreu Grimalt, president i director tècnic d’EAPN-Illes Balears, que han remarcat la millora general dels indicadors i, alhora, els complicats reptes que s’han de superar per assolir l’objectiu d’erradicar la pobresa a la nostra comunitat.
Desglossant els components de l’indicador AROPE, les Balears presenten millores tant a nivell de renda (es tracta de l'autonomia que ha vist incrementada en major proporció la renda per persona, tot i que encara estigui per sota de la mitjana estatal) com en la taxa de pobresa (gairebé un punt menys que l’any passat, tot i que hi ha 200.000 sota el llindar de la pobresa), la baixa intensitat de treball a la llar i la privació material i social severa.
Grimalt ha destacat que malgrat aquesta millora, s’ha de considerar un problema de primera magnitud que un quart de milió de persones es trobin en risc de pobresa i/o exclusió, nombre que podria ser molt més elevat si no s’hagués optat per desplegar el denominat escut social, que, amb totes les seves limitacions i carències, «ha obtingut resultats molt millors que els que s’haguessin produït d'haver utilitzat una política de reducció de despeses i retallades socials com la que es va desenvolupar durant la crisi econòmica de 2008», remarquen.
Per tant, assenyalen que l'acció de les administracions públiques «va aconseguir frenar l’empobriment a les Illes Balears». Així, gràcies a les transferències, la taxa de pobresa es va contenir en 9,1 punts percentuals (en termes absoluts, «ara estaríem parlant de 100.000 persones pobres més a la nostra comunitat»). EAPN-Illes Balears defensa que s’ha de mantenir la continuïtat de les mesures desplegades i el desplegament de polítiques orientades a la reducció de la pobresa i l’exclusió social.
A la banda dels reptes, Xavier Torrens ha destacat que no es pot retrocedir en matèria de drets assolits i que cal treballar molt intensament per aconseguir una justa redistribució de la riquesa i la ruptura de la transmissió intergeneracional de la pobresa. A més, ha denunciat l’increment de discursos aporofòbics i d’odi, que lamentablement s’estenen arreu i que culpabilitzen les persones que pateixen pobresa de la seva situació.
