cielo claro
  • Màx: 23.98°
  • Mín: 12.85°
23°

Més de 250.000 persones, en risc de pobresa o exclusió social a les Balears

L’indicador AROPE de 2022 (que inclou la taxa de pobresa, la privació material i social severa i la baixa intensitat de treball a la llar) se situa en el 21,5 % de la població de les Illes Balears, el que suposa un descens d’un punt respecte a l'any passat (la meitat d'intensa que la registrada a la totalitat del territori nacional), i col·loca la nostra comunitat com la vuitena regió amb menor proporció de població en risc de pobresa i/o exclusió. Tot i aquesta millora, més de 252.000 persones estan en risc de pobresa i/o exclusió social a les Balears, el que palesa que encara queda molt de camí a recórrer.

Així es desprèn de l’Informe sobre l’Estat de la Pobresa a les Illes Balears 2023 que s’ha presentat al Parlament, de la mà de Xavier Torrens i Andreu Grimalt, president i director tècnic d’EAPN-Illes Balears, que han remarcat la millora general dels indicadors i, alhora, els complicats reptes que s’han de superar per assolir l’objectiu d’erradicar la pobresa a la nostra comunitat.

Desglossant els components de l’indicador AROPE, les Balears presenten millores tant a nivell de renda (es tracta de l'autonomia que ha vist incrementada en major proporció la renda per persona, tot i que encara estigui per sota de la mitjana estatal) com en la taxa de pobresa (gairebé un punt menys que l’any passat, tot i que hi ha 200.000 sota el llindar de la pobresa), la baixa intensitat de treball a la llar i la privació material i social severa.

Grimalt ha destacat que malgrat aquesta millora, s’ha de considerar un problema de primera magnitud que un quart de milió de persones es trobin en risc de pobresa i/o exclusió, nombre que podria ser molt més elevat si no s’hagués optat per desplegar el denominat escut social, que, amb totes les seves limitacions i carències, «ha obtingut resultats molt millors que els que s’haguessin produït d'haver utilitzat una política de reducció de despeses i retallades socials com la que es va desenvolupar durant la crisi econòmica de 2008», remarquen.

Per tant, assenyalen que l'acció de les administracions públiques «va aconseguir frenar l’empobriment a les Illes Balears». Així, gràcies a les transferències, la taxa de pobresa es va contenir en 9,1 punts percentuals (en termes absoluts, «ara estaríem parlant de 100.000 persones pobres més a la nostra comunitat»). EAPN-Illes Balears defensa que s’ha de mantenir la continuïtat de les mesures desplegades i el desplegament de polítiques orientades a la reducció de la pobresa i l’exclusió social.

A la banda dels reptes, Xavier Torrens ha destacat que no es pot retrocedir en matèria de drets assolits i que cal treballar molt intensament per aconseguir una justa redistribució de la riquesa i la ruptura de la transmissió intergeneracional de la pobresa. A més, ha denunciat l’increment de discursos aporofòbics i d’odi, que lamentablement s’estenen arreu i que culpabilitzen les persones que pateixen pobresa de la seva situació.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume I, fa 6 mesos
Per favor a dB tots els comentaris just en català.El multinick VOX-EL YUNQUE que comentin a mitjans en castellà que son la majoria.
Valoració:0menosmas
Per Xaume, fa 6 mesos
Sabeu si entre aquestes 250.000 persones en risc de pobresa hi ha algun polític ?
Valoració:2menosmas
Per Qui desastre!, fa 6 mesos
Amb tota la gent que ha vingut aqui i que no son precisament rics, no just hem de renunciar a la nostra llengua i a la nostra cultura, sinó que totes les ajudes públiques son pels de fora, hem de repartir-nos amb ells el mercat de treball i ara, també el treball públic de la nostra comunitat.
I per rematar aquesta situació caòtica, al govern estatal no li preocupa aquest problema i no torna ni la meitat de tot el que s'ha recaptat aquí.
Valoració:2menosmas
Per Jaume, fa 6 mesos
Aquestes xifres són molt qüestionables i maquillen la veritat. Són més de 400.000. I espera.
Valoració:3menosmas
Per Destroyer, fa 6 mesos
Esto es lo que nos ha dejado 8 años de gobierno identitario que se califica asimismo de progre. Dejaron la educación a la cola de Europa y entre las peores del mundo, eso sí el catalán prioridad mundial, mueran paciente o no.
Valoració:-6menosmas
Per De Asprer, fa 6 mesos
El turisme es a nivel mundial la millor industria per redistribuir la riquessa.
A mes a mes, no tenim cap alternativa, es evident.
El preu de la vivenda, la capacitat de una regio per absorbir imigracio i la gestio publica del recursos, son el 3 elements basics que expliquen aquest risc.
Fa falta propossar solucions i no nomes explicar el problema. Les transferencies publiques no son solucions, nomes poden ser temporals.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente