A Palma tenim un bon patrimoni amb escultures exposades públicament.
D’ençà que era infant, record la meravellosa El darrer pagès vestit a l’ampla de Tomàs Vila (Palma 1893-1963) situada a la rodona d’Avingudes/Porta de Sant Antoni fa ja un temps, i ara a les escales d’entrada del mercat de l’Olivar. Vila i Miquel Arcas (Palma 1876-1953) col·laboraren també amb Gaudí a la renovació de la Seu. Al cementeri de Palma, hi ha obres dels dos com la magnífica Pietat d’Arcas a la tomba de Llorenç Rosselló, si no record malament. De Vila són també les delicioses escultures bucòliques en pedra dels jardins de la plaça de la Reina.
A L’hort del Rei, tenim el bell foner en bronze de Llorenç Rosselló (Mallorca 1867-1901) que morí molt jove a 33 anys i és tal volta un dels millors escultors que ha donat mai Mallorca.
A prop, a l’entrada dels jardins del Rei, hi ha l’escultura Nancy d’Alexander Calder (1898-1976) i a la vora, a la voravia de Conquistador, el personatge de Joan Miró (Barcelona 1891-Palma 1983) inspirat en una pastilla de sabó mig desfeta. Un altre personatge fou també donació de Miró i es troba al jardinet del final del carrer Jaume III i té de una clara influència dels indiots d’argila dels betlems populars mallorquins. Tres donacions molts generoses d’aquests grans artistes a la ciutat.
Al final de la Rambla hi ha també una peça important, Lugar de Encuentro feta en formigó pel gran artista basc Eduardo Chillida (1924-2002), donació de la Fundació Joan March que cal agrair també.
Amb motiu de la Universíada 1999 es varen comprar moltes obres bones que són ara al passeig Mallorca o als jardins de sa Feixina. Tenc predilecció per una guitarra compacta de Pablo Serrano (1908-1995) que suporta les inclemències del temps i els grans verros. Altres s’han hagut de restaurar, i una del gran Manolo Mompó (València 1927-Madrid 1992) crec que necessita mà de metge, ja que és molt fràgil.
De Pere Martínez Pavia (Melilla 1927-Palma 2020) tenim la Dona cosint davant l’església de Sant Miquel i la representació d’una parella de joves nus, mascle i femella molt estilitzats, que era a un cornaló de la plaça del Tub i ara no sé pas ben bé on és.
Al parc de la Mar hi ha una obra de Broglia (Montevideo 1942- 2013) , l’escultor uruguaià que va viure a Mallorca, i una , al centre de l’estany, d’Andreu Alfaro (València 1929-2012). N’hi havia una altra molt bona del mestre valencià que fou restaurada una vegada, i finalment totalment destruïda pel vandalisme, era a la vora de la sortida del túnel del tren.
Aquesta és una petita tria personal, l’Ajuntament de Palma té un llibre editat sobre el tema per a qui vulgui ser més exhaustiu.
Però per acabar, hem de citar la més excelsa de totes: L’Àngel del Comerç del visionari Guillem Sagrera (Felanitx 1380- Nàpols 1456) al portal principal de la Llotja de Palma.

3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Impossible parlar de totes les escultures. A les rotondes rambé n’hi ha de bones. I al Passeig Sagrera , sa faixina passeig mallorxs també . No he Citat ni les columnes ceràmiques de M Escales a la plaça del Palmer, ni de la M Ballester de Jafuda Cresqués, al Temple, ni La Palma de Llambies, ni el Temple del parc de la Mar de Guinovart, ni d’altres. … El que vull significar és aquest bon patrimoni. Salut.
La darrera vegada que vaig veure la Parella de Martínez Pavia em pens que eren a la Plaça de la Porta del Camp. No estic segur si encara hi són. Dues de les meves aturades d'escultures són la Jònica de Subirachs, també a l'Hort del Rei, i una sense títol de Julio Le Parc al Passeig Sagrera, que tanmateix pens que té una errada. Les de la Plaça París, en canvi, per jo se poden llevar del mig, com abans millor.
Gràcies a l'autor per recordar l'escultor Llorenç Rosselló Rosselló i el foner de s'Hort del Rei. A més d'aquesta escultura podeu contemplar-ne d'altres: Retorno al buen camino a la plaça d'Alaró i al Museu de Mallorca, el bust de Ramon Llull a dalt de tot de la sala de Plens de l'Ajuntament de Palma, i el guix de la Desolació a la 2a planta també a l'Ajuntament. Altres obres es troben una mica més lluny, a Lima, ciutat on va viure uns anys i no va aconseguir adaptar-s'hi. Els seus familiars segueixen en el Perú amb negocis relacionats amb la construcció: l'antiga marmoleria Los Gallos i Casa Rosselló, des del 1870.