La recent desaparició de l’emblemàtica tenda de brodats, prisats i roba d’infants Josefa Forteza al carreró del Rastrillo ha encès un cop més l’alarma per la desaparició del comerç tradicional de la ciutat històrica.
A la fotografia adjunta, podem veure un clar contrast al carrer de Guixers vora Sant Nicolau. A la banda dreta, un comerç de roba de nin tradicional que fa més de seixanta anys que està obert. A la banda esquerra, un de la seixantena de mercats petits portats per pakistanesos o gent de Bangladesh que hi ha al centre de Palma; òbviament amb una estètica trista de lletjor única i uns preus desmesurats, que sols freqüenten els turistes de creuers o despistats. En castellà li diuen badulaque a aquest tipus de comerç.
La tenda de Genovard és d’una gran qualitat. La meva filla hi compra vestides per als fills de les seves amigues, i sempre en valora els bons consells que rep de les dependentes. L’estètica del negoci no ha canviat des dels anys cinquanta; té un posat humil i seriós. La cal·ligrafia és un delicat retrat d’època, com en diria el nostre poeta i tipògraf Damià Rotger.
El lloc on hi ha ara el badulaque té reminiscències emotives per a la meva generació. Allà hi havia a finals dels setanta la cocteleria Saint Emilion de l’amic Emili Fernández Miró. Allà servien dry martinis l’enyorat Miquel Giner i el gran bartender Pedro Sampol.
Fou un lloc que congregava el bo i el pitjor d’una ciutat esvaïda. Destaca la bella imatge recolzant-se al tasser de la gran pintora Dolors Sampol, que fa poc ens deixa. Record conversacions amb l’escriptor Valentí Puig i un cop, als inicis de la seva carrera política, de Maria Antònia Munar.
La gent nascuda al llarg dels anys cinquanta en té diversos records dispersos, d’alegries, d’excessos, d’amors i desamors... En una paraula, de vida viscuda. Ara aquest lloc és una mena de cementeri de vivències ofegades per botelles d’aigua o capses de galetes.
No cal cercar millor antinòmia per entendre la ciutat actual. El que fou i no mor, i el que tal volta s’esdevingué convertit ara en una carota lletja.
El Valentí Puig....
Llavors era professor d'anglès, fou secretari general tècnic de la Conselleria de Cultura. Record un editorial del DM per la mort de Lord Mountbatten amb la seva marca.
En saps qualque cosa més d'aquest en aquella època?
A part de les mil cerveses, és clar.