No hi ha temps que no torn
El carrer de l’Argenteria ha sofert grans transformacions. Bàsicament, el que era un entorn gremial o monotemàtic de joieria ha perdut quasi totes les botigues històriques. Tot començà quan feren ACIRE Canavall i no es va permetre aparcar a la plaça Quadrado. Els pagesos que venien a comprar arracades i tumbagues deixaren de poder aparcar i venir a comprar, Així, una rere l’altra les argenteries varen anar tancant. Ara sols resta la gran de José i Marcos Fuster i dues parades petites: La Mariposa i rellotgeria Cosmos. Pizzeries, llibreries, tendes de vinils, pastisseries refinades, venda de queviures típics per als turistes són els negocis que ara ens trobam; i el bar Plata que no muda de tarannà. Queden enrere les belles pàgines de Carrer de L’argenteria, 36 de l’escriptor Antoni Serra (1936- 2023), possiblement una de les millors novel·les on Palma és protagonista, i que recentment s’ha reeditat. Aquesta obra es basa en fets reals: la desaparició i posterior mort d’un orfebre que mercadejava amb peces antigues.
També a Illes Balears
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Vox continua donant creu
- Totes les activitats d'un cap de setmana de reivindicació a l'Acampallengua 2025
- Un diputat de Vox celebra al Parlament el triomf de Franco: «Feliç Dia de la Victòria»
- Més per Palma envia una carta al batle Martínez per a exigir-li la suspensió de les relacions amb l’Ajuntament de Perpinyà
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El efecto dominó. Apenas murio Franco, sus herederos dieron rienda suelta a sus ambiciones reprimidas. Cambiaron los SEATs por BMWs, la arruga pasó a ser bella, y la ambicion económica explotó en la cabeza de todos los españoles. Una buena parte de los mallorquines ahora se identifican con los catalanes y dividen a la sociedad mallorquina, ya de por si descuartizada. Todos los wue tenemos dos dedos de frente sabemos lo que está pasando,, pero como bien le decía el ciego al lazarillo de tormes: cojes las uvas de 3 en 3,, porque yo las cojo de 2 en 2,, y tu callas... Callar es el verbo más hablado en Mallorca. Tenemos lo que se merece un pueblo que no se respeta a si mismo.