El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, i la tècnica de servei de Canvi Climàtic i Atmosfera del Govern, Jinámar Tomás, han defensat aquest dimecres en el marc de la Cimera Mundial pel Clima (COP27) que s’està celebrant a Xarm el-Xeikh, a Egipte, la necessitat «urgent» que tenen els territoris insulars com les Balears de rebre més recursos per tal de poder adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic i l’escalfament global.
Les Balears, com tota la Mediterrània occidental, serà dels llocs on més impacte tindran els efectes del canvi climàtic. És per això que la planificació en matèria d’adaptació és cabdal en aquesta dècada. Val dir que les Balears ja varen presentar els resultats del projecte PIMA Adapta Costas, un estudi de com afectaria la pujada del nivell de la mar a les costes arenoses de Balears en diversos escenaris en els anys 2050 i 2100. Per això, ha advertit el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, «és de vital importància seguir destinant recursos als territoris insulars, que seran els primers afectats. Les nostres costes ja ho estan patint, i si no acceleram en projectes d’adaptació, les conseqüències economicosocials es faran evidents els propers anys».
Malagrava ha incidit en el fet que «per primer cop es destinaran recursos propis del pressupost autonòmic a ajudar els municipis de Balears a fer projectes d’adaptació; concretament 1,4 milions d’euros. L’adaptació al canvi climàtic ha de ser la política principal de la propera dècada: parlam de protegir-nos dels seus efectes, que ja són aquí i aniran a més, tot i que puguem mitigar-los. Es tracta d’un tema de salut».
Durant el panell 'Projection for adaptation to climate change: vulnerability and flood zones as a tool for adaptation', Jinámar Tomás, tècnica de servei de Canvi Climàtic i Atmosfera del Govern de les Illes Balears, ha presentat els resultats de PIMA Adapta Costas Illes Balears, amb una de les seves grans eines: el visor cartogràfic d’impactes a la costa pel canvi climàtic, que permet millorar els mapes dels riscos existents a Balears actualment en incorporar la perspectiva climàtica.
D’altra banda, la visualització de la problemàtica que afectarà la costa de les Illes Balears va donar peu a la posada en marxa del projecte LIFE Adapt Cala Millor, un projecte de governança que ha rebut el suport de la Comissió Europea per assegurar el consens en la presa de decisions respecte de com adaptar una platja urbana als efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, Tomás ha asseverat que «la comunitat científica millora dia a dia la qualitat dels estudis que demostren que la vulnerabilitat de les Illes Balears davant el canvi climàtic és un fet. La millora de la nostra resiliència ha d’enfocar els esforços als sectors més afectats, entre els quals es troba la nostra costa, atesa la imminent pujada del nivell de la mar. No actuar no és una opció, perquè suposa perdre la major part de les nostres platges urbanes: on no hi ha espai perquè la platja reculi, la mar ocuparà l’espai que ara té l’arena».
«Les solucions que s’adoptin s’han de fer amb un elevat consens social, ja que suposen un gran cost i determinaran el futur del nostre sector econòmic més important. Per això, el projecte LIFE Adapt Cala Millor serà pioner a Europa en reunir el sector turístic, la comunitat científica i els diferents agents institucionals, així com la societat civil, en assegurar el futur d’una platja urbana com és la de Cala Millor», ha destacat.
Finalment, Tomás ha afirmat que «la COP hauria de ser un espai d’intercanvi d’aquestes solucions pioneres perquè es puguin repetir, no només en el nostre àmbit regional, sinó a altres indrets similars a les Illes Balears. Venir aquí és una oportunitat per seguir col·laborant amb altres entitats i regions cap a una necessària resiliència».
