La placa de Can Mir fou localitzada ahir horabaixa a l'entorn de la plaça d'Espanya. Concretament, era a l'entrada d'un garatge del carrer Reina Maria Cristina. La planxa, que estava abandonada, estava recolzada contra la paret de les cotxeries i amagada per una bossa de fems de plàstic negre. Aparentment, aquest ha estat el seu parador d'ençà que desconeguts l'arrabassaren en un moment indeterminat de divendres passat. Tot i així, la seva presència havia passat fins ara inadvertida pels vianants i veïns. La sospita que fos un atac deliberat contra la Memòria Històrica, però, calà des del primer moment en diferents àmbits, tant polítics com socials. I s'apuntà la possibilitat que els autors del robatori l'haguessin abandonada als voltants de la seva ubicació.

Un ciutadà alertà dBalears que podria ser que la placa fos un objecte ubicat a l'accés d'un garatge del carrer Reina Maria Cristina. Així, aquest diari s'hi desplaçà i hi trobà la inscripció; efectivament, en un garatge del carrer.
Aquestes cotxeries estan ubicades just al començament del carrer, fregant quasi les Avingudes. Aquest diari es posà ahir en contacte amb la Policia Local per efectuar la devolució de la placa, que en un principi es traslladà a la redacció de dBalears. Aparentment, la placa no ha patit danys de consideració durant el seu ‘segrest'. Ara, serà Cort l'encarregat de decidir si està en condicions òptimes per ser reposada tot d'una o ha de menester que passi per l'àrea de manteniment. La Regidoria d'Infraestructures, amb el seu regidor, Sebastià Sansó, al capdavant, comunicarà avui el futur immediat de la placa.

Les hipòtesis sobre qui ha estat l'autor del robatori continuen obertes. En tot cas, podria ser que hagués estat sostreta la matinada de divendres a dissabte. De fet, el venedor de l'ONCE que fa feina a la caseta contigua a la placa assegura que quan divendres acabà la jornada, devers les 20.00 hores, la peça encara era en el seu lloc. L'endemà dematí, ja havia desaparegut. Des de la Policia Local asseguraren ahir que la seva línia d'investigació se centrava en els "ambients contraris a allò que homenatjava la placa". O sigui, grups o persones d'ideologia ultradretana.

A més a més, destacaren que ja tenien "quasi clar" qui havia estat l'autor del robatori, tot i que també afirmaren que potser no podrien "demostrar-ne la culpabilitat". Els primers a donar la veu d'alarma foren els regidors de la coalició PSM-IV-ExM, els quals es desplaçaren al lloc en qüestió per constatar in situ el robatori de la inscripció. De fet, el tros de façana on abans hi havia la placa era fàcilment recognoscible, fins i tot a simple cop d'ull. I és que una taca fosca, de forma quadrada, revelava que just allà era on s'havia col·locat la placa inicialment. Les reaccions a la sostracció no es feren esperar. Alejandro Aparicio, d'Esquerra Unida, qualificà la feta de "robatori amb nocturnitat i traïdoria".

Des de Memòria de Mallorca, per part seva, assenyalaren que la sostracció era "un atac a la memòria de les víctimes republicanes" i instaren Cort a reposar-la immediatament. Maria Antònia Oliver, portaveu de Memòria Històrica, va tillar de "vergonyós" que desconeguts poguessin haver robat "no només una placa simbòlica, sinó també una propietat municipal". Tot i així, tornà a lamentar que la placa "estigui aferrada a una altra de Joan March, que fa referència al nom de les Avingudes, ja que aquest senyor fou precisament favorable als sublevats". Per això, criticaren el tipus de contextualització que s'havia fet de Can Mir. El PSIB també va condemnar la sostracció. Ahir mateix, els socialistes treballaven en una moció conjunta amb PSM-IV-ExM per instar Cort a "investigar els fets fins al final" i a "reposar immediatament la placa".

De magatzem a presó

Manel Suárez, vicepresident de Memòria Històrica, ha publicat recentment el llibre Can Mir. Un exemple de repressió feixista durant la Guerra Civil a Mallorca. El volum recull el testimoni d'algunes víctimes de la presó i amplia la informació sobre el penal. Can Mir, de fet, era un magatzem de fustes, que tornà presó l'any 1936 de mans de responsables del cop d'Estat franquista. En aquest lloc, s'hi retenien persones contràries ideològicament a l'alçament feixista. L'any 1941 va tancar les portes, però el record d'un dels llocs més simbòlics de la repressió franquista perdura en la memòria de molts.

Quatre dies fora de la seva façana

La placa de Can Mir ha estat il·localitzable durant almanco quatre dies. De fet, la notícia sobre la seva desaparició esclatà dissabte al matí. Tenint en compte que fou robada aquella matinada, o fins i tot abans, la placa ha estat despenjada del seu lloc durant almenys quatre jornades. El d'ahir, en tot cas, fou un dia de satisfacció per als defensors de la memòria històrica. No debades, també aparegué, sorprenentment, el quadre sostret a Vilafranca en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil.

La misteriosa desaparició s'aclarí quan personal de l'Ajuntament de Vilafranca trobà el quadre en una habitació del primer pis del Consistori. Tot i que la seva intenció només era fer dissabte a la sala on es guarden els estris de les festes populars, acabaren per localitzar-hi el quadre pintat per Laura Riera. El mateix batle de Vilafranca, Montserrat Rosselló (PP), mostrà als mitjans de comunicació l'obra reposada.