L'arquitectura d'avantguarda ja no és exclusiva de museus, palaus de música i edificis corporatius. Ara també se'n pot crear en un edifici tan senzill com una escoleta pública. I situar-la a una barriada que, per un pic, no és al centre ni té per objectiu alegrar la vista dels turistes.

Així és l'escoleta pública del Molinar, ideada per l'arquitecte Javier García-Solera. Amb un pressupost d'1.762.484 euros, el centre té espai per a 122 infants i d'ençà que la inauguraren, per setembre, acumula els elogis de veïns, pares i mares i crítica especialitzada.

De fet, Javier García-Solera va obtenir el premi Ciutat de Palma d'arquitectura Guillem Sagrera per febrer. El guardó la santifica com la millor obra d'arquitectura construïda l'any 2010 a Palma. El jurat dels Ciutat de Palma valorà probablement que l'alta arquitectura (també anomenada arquitectura emblemàtica) pogués triomfar a una barriada allunyada del centre Ciutat. I que no fos l'embolcall de cap centre d'art, o oficines corporatives, seu d'institucions públiques ni similars. No. És una escoleta per a nins i nines de 0 a 3 anys.

En tot cas, García-Solera no és un nouvingut. Arquitecte per l'ETSA Madrid des de 1984, també ha estat professor de projectes a diverses universitats de l'Estat espanyol i de l'Amèrica llatina. A més a més, la seva obra Aulario III a la Universitat d'Alacant fou proposada pel premi estatal l d'Arquitectura 2001. També formà part de la selecció europea i optava al premi Mies van der Rohe 2001.

Jaime Sicília, col·laborador de García-Solera en matèria fotogràfica, descriu així el centre del Molinar: "Es pensa en l'escoleta com si fos una joguina intel·ligent: inicia l'infant en l'apreciació dels aspectes valuosos de la realitat i fomenta així el coneixement del mitjà i el desenvolupament de la seva intel·ligència específica".

Tocar, pintar, tombar-se...

Sicilia afegeix que la física, els materials i els acabats de l'escoleta "es proposen com una invitació a tocar, a tombar-se pel terra, a pintar per les parets...". De fet, els materials emprats al centre són tous, amb cantons d'arestes arrodonides, suaus i de colors. Característicament, té un accés de peu pla i juga bastant amb les transparències i les parets de suro natural o pintat.
I es que diuen, de fet, que Javier García-Solera volia fer prevaler la imaginació per damunt la fantasia en aquesta petita escoleta seva. És pública i de barriada. (Podeu trobar més fotografies del centre infantil a www.jaimesicilia.com i també a www.jaimesicilia.com/blog).