El procés per recuperar la façana ha costat tres anys i mig de mandat

El procés de protecció de l'edifici de Gesa com a Bé Catalogat per part del Consell de Mallorca culminà el maig de 2007. La mesura obligà a modificar el projecte inicial de la façana marítima, impulsat per l'anterior Govern del PP. En principi, tenia el suport de la majoria de l'esquerra i d'UM. Els populars, en canvi, s'hi oposaren advertint que si governaven tots sols l'esbucarien tal com era previst inicialment. La salvaguarda de l'immoble implicà la revisió del projecte per reurbanitzar la façana marítima, que en preveia l'esbucament per construir-hi blocs d'habitatges de luxe. Per això, quan Aina Calvo entrà en el govern i just un mes després d'haver estat investida com a batlessa, suspenia per juliol les llicències de construcció en aquest solar de propietat privada i prometia una gran zona verda en primera línia: recuperar l'espai públic del corredor de la mar.

El manteniment de la seu de Gesa hi impedí una de les tres finques de pisos que la promotora Núñez y Navarro preveia alçar al solar, que comprà a la companyia elèctrica l'any 2004 per 70 milions d'euros. Des de llavors, la promotora ha reclamat indemnitzacions. Tres anys i mig després, la tramitació per modificar el PGOU ha culminat amb èxit. La negociació amb Mapfre i amb l'empresari català, els propietaris dels terrenys de primera línia, han consistit en el transvasament de drets d'edificabilitat. El Consistori no pagarà les indemnitzacions -xifrades per l'oposició en 300 milions d'euros. El projecte ha continuat i seguirà el seu procés en el cas que els antics titulars del sòl recorrin als tribunals.

El bloc de Gesa, doncs, estarà envoltat de tres equipaments municipals que tindran un ús social i cultural i quedarà, així, integrat en l'entorn amb una utilitat pública, tot i que alguns espais siguin de titularitat privada. En l'àmbit jurídic, l'edifici estava escripturat per ser esbucat i posteriorment es declarà BIC. Per això, Cort no pagarà pel valor de l'immoble. La seu, que data de 1967 i és de l'arquitecte Josep Ferragut, és valorada com a exponent del racionalisme a Balears.