El ple municipal extraordinari d'ahir, convocat pel Partit Popular per parlar tan sols del projecte d'urbanització de Son Bordoy, es convertí en una disputa estèril plena de desqualificacions entre els partits del Pacte i els populars. Durant prop de quatre hores, els dos bàndols defensaren set propostes cada un, molt semblants, gairebé calcades, però ningú no cedí. El PP, d'una banda, i el PSIB, el Bloc i UM de l'altra, votaren tan sols les seves iniciatives. No s'arribà a cap acord per la manca de voluntat d'intentar-ho. Tot era tensió, males cares i riures nerviosos. Allò que hi havia en joc, més que mai, no era el contingut de les propostes, sinó el protagonisme. El PP volia escenificar que havia frenat el pla de Son Bordoy -amb l'ajuda de veïns, ecologistes i mitjans de comunicació, que segons ells s'hi haurien afegit més tard-. Per contra, l'equip de govern volia que quedàs clar que eren ells els qui havien reclamat els canvis del projecte per adaptar-lo al seu "model de ciutat". En demanar-li per què els integrants de la batlia no havien intentat cap transacció de les propostes amb els populars, la regidora d'Urbanisme, Iolanda Garví, no va saber què contestar.
Tensió
Com que els nombres són els que són, tot i que hi faltava la regidora Cristina Cerdó (UM) per motius personals, prosperaren tan sols les iniciatives de l'equip de govern. En cas d'empat, la batlessa hi té vot de qualitat. Això sí, durant el llarg debat no mancaren les indirectes i els retrets de tota mena. Els populars interpel·laren contínuament la primera edil perquè respongués, però Aina Calvo no obrí la boca més que per cedir la paraula a uns o altres, fins que no s'acabà el ple. I llavors tan sols ho féu per donar un "missatge de tranquil·litat" i assegurar que havien actuat i sempre actuarien "amb transparència".
A estones, semblava que el debat era un infantil i etern sí-no, sí-no. Els regidors del PP, per exemple, acusaren l'equip de govern de "plagiar" les seves propostes per tal de silenciar-los, mentre que Garví afirmà que era el PP qui els havia copiat a ells, perquè s'havien basat en un estudi redactat per Urbanisme el mes de juliol. Els populars també indicaren que, com que Cort no havia lliurat el segon informe vinculant al Govern dins el termini establert, que s'acabava el 24 de desembre, això volia dir que donaven suport al projecte per silenci administratiu. Garví es defensà assegurant que l'Executiu no podia tirar endavant el projecte sense aquell informe, precisament perquè era vinculant. A més, durant el ple no faltaren referències a un possible negoci tèrbol darrere la urbanització de Son Bordoy que, òbviament, la coalició governant negà en tot moment.
El portaveu popular, Julio Martínez, digué que el "macroprojecte de Son Bordoy" era un intent d'operació d'especulació urbanística "digne del Pocero" -en referència al famós especulador Francisco Hernando Contreras, conegut com Paco el Pocero, que es féu ric amb el negoci immobiliari. Afegí que significava "convertir en realitat el somni de qualsevol especulador immobiliari: que li multipliquin per quatre la quantitat d'habitatges que pot construir". Fins i tot afirmà que "l'autor intel·lectual" del pla de Son Bordoy, que preveu edificar 846 pisos allà on amb el Pla General tan sols se'n podien fer 225, era el conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero (PSIB), amb altres persones pròximes al seu partit, i que els promotors també tenen "noms i llinatges molt propers als socialistes" -tot fa pensar que es referia a l'empresari Martí Gual.
Menys pisos
Entre les propostes que finalment s'aprovaren, destaca la de reduir l'altura i la densitat de població de la urbanització. Tot i que el text no ho especifica i Garví manifestà divendres que no tenia per què ser així, el director tècnic d'Urbanisme, Antoni Planas, admeté que això significaria reduir el nombre de pisos i d'habitants, si bé no podien avançar-ne cap xifra. Va explicar que havien continuat estudiant el projecte però que ara tocava al Govern respondre a les demandes.
També s'acordà augmentar les mesures de protecció dels camps que hi ha sobre el Molinar i que no queden afectats pel projecte i que els accessos s'enllestissin abans d'acabar els habitatges. De fet, el regidor de Mobilitat, José Hila, digué que d'aquí a menys de mig any hauran començat les obres de les noves entrades del Molinar, l'enllaç amb la via de cintura i la rotonda de Son Parera.
Les altres propostes de Cort finalment aprovades demanaven que els blocs no s'alçassin enmig de la zona verda, fragmentant-la; fomentar la participació de veïns i entitats; que totes les àrees municipals que poguessin tenir res a dir sobre la qüestió n'elaborassin els informes corresponents; reclamar que l'Ajuntament de Palma participàs en els organismes de seguiment del projecte; i assegurar que rebrien, com a mínim, el 20% dels terrenys, tal com pertoca segons el Pla Territorial.
