Establiments i Son Sardina no descarten engegar el mateix procés per demanar a Cort que les seves zones es constitueixin com a Entitats Locals Menors. De fet, l’associació de veïns d’Establiments, presidida per Joan Garau, ja presentaren un escrit el mes de novembre de 2006 a l’exbatlessa de Palma, Catalina Cirer, en el qual els veïnats reivindicaven que el seu barri "té una tipologia urbana pròpia i, per tant, volíem que fós reconeguda i preservada dins el PGOU", manifestà el seu president. Establiments és una zona de possessions que envolten el nucli urbà: Son Gual, Binyolí, Son Berga, Son Espanyol, Son Morlà, Son Barret, Forn des Vidre, Son Vent... "Són possessions que fan que Establiments mantingui el seu caràcter rural i els seus valors paisatgístics en benifici de tots", afegí Garau.

En aquell escrit, el president recorda que "li manifestaven que aquesta Associació està compromesa en la defensa del nostre patrimoni davant qualsevol intent d’urbanització. I que, en el cas que l’Ajuntament de Palma no garanteixi aquesta defensa, considereraríem l’opció de promoure la segregació i poder tenir el nostre propi ajuntament".

Son Sardina

Son Sardina té el seu antic camí que conduïa a Raixa. "Son Sardina no és un barri, sinó un poble, perquè té personalitat pròpia per donar i repartir el patrimoni històric, cultural i rural dels dotze llocs escollits fora de les muralles", assegura Tomàs Vanrell, un sardiner de tota la vida. Compta amb una església, impulsada per monsenyor Mairata i construïda entre 1926 i 1929, d’estil neoclàssic. El més sorprenent és el seu campanar. Els veïns acrediten que data de 1811, ja que anteriorment hi havia un altre temple. La seva curiositat es deu al fet que és igual que el de la Cartoixa de Valldemossa i, "com que allà estava inacabat, aquí també l’hi van deixar". Molts dels sardiners saben, després d’haver viscut en aquest poble tota la vida, que els seus trets donen personalitat a la zona: les cases velles, propietat de la família Togores Canals, gràcies a la qual es va poder construir l’actual església, perquè cediren part dels seus terrenys i ara conviuen paret amb paret.

A diferència de Sant Jordi que s’avala per la distància i la configuració d’un nucli, Son Sardina i Establiments eren municipis propis annexionats a Palma en època franquista.