La senyora Carme nasqué a Palma el 4 de maig de 1912. Era filla de l’oficial de l’Armada Juan Delgado Otaolaurruchi i d’Antònia Roses Siragusa. Estudià al Liceu de Montpeller i es casà el 1934 amb Joan March Servera (1906-1973), primogènit de Joan March Ordinas (1880-1962).
Carme Delgado va tenir quatre fills: Leonor, Gloria, Juan i Carlos. El Grup March destacà ahir que "sense haver ostentat càrrecs executius en cap de les empreses del Grup March, les seves opinions varen ser sempre un referent a tenir en compte per la seva ponderació i equanimitat".
El comunicat també fa menció que el fundador de l’imperi "professà un profund afecte i respecte per donya Carme, que amb el pas dels anys es convertí en una pesona capaç d’unificar criteris i d’aconseguir consensos en els moments clau per a les empreses familiars".
La matriarca de la nissaga March havia abandonat aquest darrer temps la discreta però intensa vida social que la caracteritzà durant les dècades dels anys setanta i vuitanta. La gestió directa de set de les possessions del gran patrimoni familiar li ocupaven la major part del temps. Com si d’una antiga tradició es tractàs, la senyora Carme solia anar amb una periodicitat metòdica a les propietats de la part de la muntanya (Albarca, Can Pontico, Cosconar i Mossa, dins el terme d’Escorca; Ternelles, dins Pollença; i s’Estorell, a Lloseta), com també a les del Pla (Son Fiol, a Sineu, i Son Perelló, a Llubí), o a la més emblemàtica, sa Vall, a ses Salines.
Antoni Gómez, batle d’Escorca, es planyia ahir de la mort de la senyora i alabava la seva "senzillesa i cordialitat, i la seva preocupació pel manteniment dels olivars i dels boscos d’alzines". "D’ençà que som batle no hi ha hagut any que no hagi dinat almanco una vegada amb ella. La darrera fou fa només dos mesos a Albarca", assegurà Gómez.
El margalidà Miquel Monjo, la repadrina del qual era germana de Joan March Ordinas, que morí en un accident de trànsit, explicava ahir que "la meva parenta llunyana aquests darrers anys de la seva vida s’estimava més passar temporades a sa Vall que no estar dins Palma". Monjo continua vivint al poble d’on procedia Joan March i on començà a fer la seva fortuna a principi del segle passat. L’estima de donya Carme per sa Vall fou allò que precisament ahir alimentà la confusió que havia mort a la possessió salinera i no al casal proper a la plaça de Santa Eulària de Palma.
Bartomeu Canals, fill d’Antoni Canals, qui fou el seu secretari durant molts d’anys des del 1977, tingué elogis per a Carme Delgado. "Ella sempre tingué una gran consideració cap a la nostra família. Demanava per nosaltres a mon pare, tot i que ens hagués vist comptades vegades. Deia que preferia un Seat 1430 que no un gran cotxe", va assegurar Canals, fet que reflecteix la seva personalitat amable i discreta.
Donya Carme era una persona d’àmplies inquietuds culturals i d’una gran estima pel camp. Sempre va donar suport a la preservació de Mallorca i a les seves manifestacions artístiques.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo vaig tenir ocasió de conèixer-la. Era una gran senyora. Tenia una sensibilitat especial per les coses de Mallorca i dels mallorquins. Vagi amb aquestes línies el meu petit homenatge.