Una escultura de Jaume Mir retorna a Palma l'esperit de Joanot Colom

En aquesta, Mir ha intentat transmetre «tot el patiment i la il·lusió d'alliberar-se dels jous que reprimien el poble». Malgrat que no se sap quina era l'aparença física de Joanot Colom, «sí que sabem que era un gegant», i així l'ha recreat Jaume Mir, inundat de patiment, ràbia, impotència i rebeldia en ser vençut, llançant un furiós crit al cel que «no se sap si és que demana clemència a Déu o si renega d'ell».

Jaume Mir manifestà la gran simpatia que aquest personatge li suscita, com a figura «que mereix ser recuperada pel poble». Així, recordà les precàries condicions de vida que impulsaren el poble a la revolta de les Germanies, el febrer de 1521, en un temps en què «els obrers i camperols es morien de fam, no els deixaven ni tan sols sembrar llavor». Al capdavant del moviment agermanat d'ençà de l'assassinat de Joan Crespí, Colom esdevingué el senyor gairebé absolut de Mallorca durant dos anys, però la revolta fou sufocada per l'exèrcit de Carles V i Colom va ser empresonat al Castell de Bellver.

Per Jaume Mir, un dels aspectes més atraients d'aquest personatge és la sentència que li fou aplicada: va ser condemnat a la decapitació i esquarterat en quatre trossos; «el cap s'exposà a la plaça de la Porta Pintada dins una gàbia de ferro, durant dos anys, per escarni i exemple. I fou condemnat a mort fins a la quarta generació».