Dignitat i memòria. Alcúdia ha homenatjat aquest dissabte Miquel Pasqual Quetglas, represaliat per la barbàrie franquista, amb la col·locació d’una pedra d’Stolpersteine al costat de la Porta de Mallorca, un dels llocs més cèntrics del municipi. A banda de la batlessa, Josefina Linares, i la resta d’autoritats municipals, a l’homenatge també hi han participat amics i familiars de Pasqual Quetglas, que han agraït aquest acte de reconeixement democràtic.
Després d'unes paraules emotives, s’ha fet una breu exposició sobre la importància del projecte Stolpersteine i de la necessitat de mantenir viva la memòria històrica de les víctimes. Els familiars, les autoritats i tots els assistents han dipositat damunt la pedra una ofrena floral amb un clavell blanc. Tot l’acte ha estat amenitzat amb música i ha finalitzat amb l’himne d’Alcúdia.
Miquel Pasqual Quetglas, va néixer a Santa Maria del Camí i visqué a Alcúdia. Fill de Jordi Pasqual Estarelles i Bàrbara Quetglas Mateu, viudo i amb cinc fills. És detingut el 12 de setembre de 1936 pels falangistes a la rota familiar del camí de s’Alou i posteriorment dut a la presó de Can Mir. Va assassinant el 15 de gener del 1937 i ja no es va saber res més d'ell. Tenia 50 anys. Les seves restes foren trrobades a la fossa de Porreres l'any 2016 i dipositades al cementiri d'Alcúdia el 17 de febrer de l'any 2022, amb un acte públic d'homenatge.
La família de Miquel Pasqual Quetglas, commoguda per l’homenatge, ha agraït profundament la iniciativa i ha recordat la importància de no oblidar mai els horrors del passat provocats pel feixisme i evitar que es repeteixin. Segons ha assegurat l’Ajuntament d’Alcúdia, governat per PP, Vox i Unió per Alcúdia, «el municipi reforça així el seu compromís amb la memòria històrica i amb la lluita contra qualsevol mena de discriminació, recordant les víctimes del feixisme com una manera d'educar en els valors de la pau, el respecte i la tolerància».
Pedres de la memòria
Les Stolpersteine són una obra d'art transversal realitzada per l'artista Gunter Deming, i han de ser col·locades segons les directrius establertes per la Fundació presidida per ell mateix que consisteix en: una persona, una pedra, un destí. La seva traducció literal és «pedres de l’ensopegada» i són una iniciativa internacional. A les Illes Balears s’utilitzà el nom de «pedres de la memòria» per a referir-se a elles, són petits monuments cúbics creats en memòria de víctimes del nazisme (daurades), i que Memòria Democràtica també empra per a les víctimes del franquisme (platejades).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.