La mort, per a mi sobtada, del senyor Manuel Domènech ens ha furtat la presència a la ciutat d’un dels personatges més estimats i de gran notorietat pública. Sempre va treballar per a la defensa de la llengua catalana, promoure una política social en el tema de l’habitatge a través de «Palma, per a qui l’habita» i l’esdeveniment de la República entre d’altres. El seu posat era particular, lluïa una llarga barba canosa a l’estil de Ramón Maria del Valle-Inclán. Ell és un dels personatges més vitencs i presents a la Palma del segle XXI. Els seus companys de lleva com els escriptors Joana Maria Serra de Gaita o Miquel López Crespí n’han fet un recordatori emocionant a través de les xarxes socials. La premsa també se n’ha fet ressò de la notícia del su trist traspàs. Jo personalment el coneixia poc, crec que sols vaig coincidir un cop amb ell a un recital fet a la plaça Major organitzat per Pere Perelló en defensa d’alguna de les seves intencions pregones. A mi personalment, em recordava el personatge de Barbra Streisand a la pel·lícula del gran director Sydney Pollack «The way we were», una lluitadora pels drets civils i democràtics que mai deixa el mac en terra malgrat el nul retorn social del seu comportament.
Manuel era també molt generós. Va construir, amb l’ajut de la seva dona restauradora d’art, una bona col·lecció de ceràmiques mallorquines del segle XVIII. A més de la recerca, també les restauraven d’una manera polida. Tot aquest esforç econòmic i vital fou donat a la ciutat, en concret a Can Balaguer on es poden veure feines d’argila del «Mestre de les Verges Roses», que també poden veure representat al petit museu de les monges Caputxines. Malgrat esser ferm en el tema polític, era també tendre en la trama humana.
La seva mort per culpa d’un càncer posa de manifest la importància de les associacions en la democràcia formal. A principis del segle XX a Palma, nasqueren entitats com «L’Assistència Palmesana», el «Montepio de l’Arraval» i «La Protectora» que jo encara he vist en lànguida activitat. A «L’Assistència» he vist, al seu bell teatre de la plaça de la Palla, representar obres alegres de Llorenç Moya; he anat al cine a «La Protectora» abans que es reconvertís en una sala d’art i assaig; i també he anat al cine «Moderno» de Santa Catalina. Ara aquestes mútues solidàries on es presentaven diversos serveis com el de metge a més d’organitzar activitats de lleure com balls i teatre són sols un punt de la història. El poeta Albert Herranz ha escrit un llibre sobre el «Montepio» el bar del qual ara és un celebrat restaurant; L’edifici de «La Protectora» espera una restauració per a fer un nou hotel d’un grup mallorquí; i finalment, «L’ Assistència» és el lloc d’un bon restaurant del grup Amadip que dona feina a gent amb difícil adaptació al mercat laboral. L’existència de la Seguretat Social ha relegat aquestes associacions rere les cortines de la història.
Però la necessitat encara sobreviu. Entre les recents associacions cal destacar «Obra Cultural Balear» que treballa amb força des de 1962 en el redreçament de la llengua. Però també recentment n’han aparegudes d’altres amb embranzida juvenil. Vull parlar de «L’ Ateneu L’Elèctrica» a la plaça de Quadrado que organitza conferències sobre polítiques progressistes d’alt nivell; i també de «La Fonera», que al seu local del carrer de Manacor, treballa temes de feminisme, lectura de poemes i polítiques alternatives.
Aquests dies, una pretesa «Associació de Veinats de la Plaça Quadrado» s’ha queixat del renou i qualque activitat de «L’Elèctrica» i una llibreria que sols ven llibres escrits per dones. Sincerament em sembla una exageració llevat que tal volta amaga una lluita ideològica des de postures massa conservadores. Qualcú vol viure al centre de Palma com si fos un possessió aïllada de 400 quarterades quan la realitat és que ben a la vora algunes gelateries posen una música molt forta al passos comercials sense que les autoritats municipals en diguin res!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.