Cinc anys de la Covid-19: què hem après?

Des de l'inici de la pandèmia, les Balears han registrat un total de 1.925 defuncions relacionades amb la COVID-19 fins a 2023. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2020 es van comptabilitzar 608 morts, en 2021 van ser 580, en 2022 es van registrar 581 i el 2023 la xifra va ser de 156. Aquests números representen aproximadament l'1,2% de les gairebé 155.000 morts per COVID-19 registrades en tot l’Estat espanyol durant aquest període.

Però més enllà de les xifres de mortalitat, la pandèmia va deixar seqüeles invisibles. A les Balears, s'estima que més de 400 persones han estat diagnosticades amb COVID persistent. No obstant això, representants d'associacions d'afectats adverteixen que aquestes xifres podrien ser inferiors a la realitat, a causa de la falta de diagnòstics adequats i al desconeixement general sobre la malaltia. Per exemple, a Eivissa, menys d'un centenar de persones estan diagnosticades amb COVID persistent, encara que se sospita que el nombre real és major. María Eugenia Huete, portaveu de l'Associació d'Afectats a les Pitiüses, assenyala que la malaltia pot presentar fins a 200 símptomes diversos.

La salut mental va emergir com un altre front crític per a la població balear. Segons l'Informe Anual del Sistema Nacional de Salut 2023, gairebé la meitat dels habitants de les Balears (un 41,6%) va reportar algun trastorn de salut mental, situant-se com la quarta comunitat autònoma amb major incidència a l’Estat. L'ansietat, la depressió i els trastorns del son van encapçalar la llista.

Entre els joves, l'impacte va ser encara més alarmant. Les consultes de menors al psiquiatre o al psicòleg públic van augmentar un 16%, el que suposa un increment històric. Aquest fet s'atribueix a la falta d'eines emocionals per a afrontar la situació durant el confinament. A més, els trastorns de la conducta alimentària van incrementar un 20%, i les temptatives de suïcidi van augmentar un 23% en el mateix grup d’edat.

Pel que fa a l'economia balear, altament dependent del turisme, va patir a causa de les restriccions de mobilitat i al tancament de fronteres. Les arribades de visitants estrangers van caure en 2020 un 87,4%, i la despesa turística es va desplomar de 14.878 a 1.837 milions d'euros, segons dades de Egatur i Frontur. No obstant això, la resiliència econòmica va sorprendre. Entre 2019 i 2023, les Balears van créixer un 5,8%, superant la mitjana estatal del 3,6%.

El sistema sanitari de l’arxipèlag no podria suportar una nova pandèmia de magnitud similar

La reactivació turística, els fons europeus i l'augment de població són els factors que expliquen aquesta recuperació. Però el repunt no amaga problemes estructurals. L'escassetat de mà d'obra qualificada en hoteleria es va fer especialment notable durant la pandèmia, perquè molts treballadors van buscar oportunitats en altres indústries, aquest fet, agreujat per la falta d'habitatge assequible i salaris baixos, encara és un problema el 2025.

El confinament i les mesures de distanciament social van afectar la vida quotidiana dels ciutadans, provocant canvis en les relacions personals i en les activitats d'oci. L'educació també es va veure afectada, amb una transició abrupta cap a l'ensenyament en línia que va presentar tot un repte tant per a estudiants com per a docents. El sistema sanitari balear va operar a la vora del col·lapse durant els pics pandèmics. La saturació hospitalària i l'escassetat de recursos van evidenciar la necessitat d'enfortir la infraestructura sanitària. Cinc anys després de l'inici de la pandèmia, professionals de la salut a les Balears adverteixen que el sistema sanitari de l’arxipèlag no podria suportar una nova pandèmia de magnitud similar per un dèficit d'aproximadament 800 metges.

L'experiència de la pandèmia subratlla la importància d'invertir en infraestructura sanitària, prioritzar la salut mental —especialment en joves— i reconèixer l'esforç del personal mèdic. La completa recuperació exigeix prendre mesures. Diversificar l'economia més enllà del turisme i abordar la crisi d'habitatge són tasques prioritàries. Se'ns deia que d'aquesta sortiríem millors, però enfortir el sistema de salut i crear xarxes de suport psicosocial continuen sent tasques pendents que resultaran fonamentals per a enfrontar futures crisis.