nubes dispersas
  • Màx: 29°
  • Mín: 23°
24°

Fita assolida: èxit de la campanya per crear la plataforma audiovisual VIDA, que aconsegueix el primer objectiu

Èxit de l'associació Ona Mediterrània i de totes les persones que s'han implicat en la campanya per a fer possible la plataforma audiovisual VIDA.

La campanya de mecenatge crear una plataforma audiovisual VIDA ha assolit la fita que s'havia proposat i ha sumat 15.000 euros en 40 dies. De fet, ha superat la xifra i ha aconseguit un total de 15.454 euros.

VIDA és el nou projecte audiovisual de l'Associació Ona Mediterrània. Serà una plataforma de televisió i ràdio sota demanda, oberta i gratuïta. VIDA serà l'espai de trobada de les persones que estimen Mallorca, el català i que estimen la Llibertat.

Des de l'associació Ona Mediterrània es valora molt positivament la campanya, agraeix el suport de totes les persones i col·lectius que, d'una manera o altra hi han participat i ja prepara la segona fase de la campanya.

Des d'aquí podeu participar a la campanya 'Creem la plataforma de televisió en català VIDA' des de només 10 euros.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per tenim per molt de ser catalans!, fa 7 dies
«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans».

Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).
Valoració:2menosmas
Per la unitat de Catalunya, fa 7 dies
«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana».

Enric Prat de la Riba (1906)
Valoració:2menosmas
Per terres catalanes, fa 7 dies
L’advocat i periodista eivissenc Felip Curtoys i Valls (1838-1916), també glossava la llibertat, agermanada, de les terres catalanes:

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.


Quarteta que completà el cantautor Isidor Marí:

Va florir i ara ja grana,
i arriba es temps de collir,
i enc que bufin tramuntanes,
tot comença a reverdir,
sa memòria, ses solanes,
ses feixes i es vells amics.


Que som terra catalana
ja és ben fàcil d’advertir,
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
Sa llengua mos agermana,
sa història no pot mentir (…)

I basta que mus separaren,
que molt més ens hem d’unir,
com es grans d’una magrana,
que no ens puguen despartir.
Entre germans ningú mana,
no ens podem desavenir.
Sa feina no serà vana
si arribam a aconseguir
sa llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i es drets que junts defensàrem
lluitant contra en Felip Quint.
Valoració:3menosmas
Per Catalunya integral, fa 7 dies
--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."

--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:2menosmas
Per provincianisme, no!, fa 7 dies
"Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana."

Joan Timoner i Petrus "Menorquit" (1931)
Valoració:2menosmas
Per català i no d'altra nació, fa 7 dies
"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.
[...]
Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.
[...]
Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)
Valoració:2menosmas
Per arg, fa 7 dies
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Valoració:3menosmas
Per faig part de l'àmbit de la nació catalana, fa 7 dies
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"
Valoració:3menosmas
Per Tinga lo nom de Catalunya, fa 7 dies
Fragment, amb ortografia obsoleta, del discurs de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa."
Valoració:3menosmas
Per Catalunya i prou, fa 7 dies
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)».

Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente