nubes dispersas
  • Màx: 25°
  • Mín: 18°
20°

Una doctora de la Clínica Rotger es nega a atendre un pacient per parlar en català

232065

Una doctora de la Clínica Rotger de Palma es negà a atendre un pacient per parlar en català. L'afectat presentà la pertinent queixa al centre privat i ha rebut el suport del servei de queixes de Plataforma per la Llengua.

Des de l'associació asseguren que «és una mostra més de la necessitat de posar en marxa, com més aviat millor, la campanya conjunta de divulgació dels drets lingüístics de pacients i sanitaris que ara fa una setmana l'entitat va acordar amb la presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens». En aquest sentit, l'entitat ha sol·licitat reunir-se amb l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) per tal de concretar els termes de la campanya i posar fil a l'agulla abans que no hi hagi més persones discriminades per no poder expressar-se en català.

La denúncia en qüestió es produí el passat 15 de març al servei d'Urgències de la Clínica Rotger. El pacient primer va ser desatès per la doctora pel fet de parlar en català i, després, convidat a «esperar mitja hora» si volia que algun professional el pogués atendre en català. L'afectat es queixà i demanà que almanco alguna persona bilingüe pogués fer d'intermediària amb la doctora.

Finalment i després de molt esperar, va aconseguir ser atès per un metge i una infermera. Segons assegura el pacient, aquesta va fer «la traducció instantània i innecessària» al metge, el qual, en paraules del pacient, «entenia perfectament tot el que li deia en català, i jo entenia perfectament el que em contestava en castellà».

La resposta escrita de la Clínica Rotger a la queixa interposada pel pacient deixa clara la discriminació. Per una banda, el gerent manifesta «el profund respecte i estimació» del centre «per tots els pacients i les seves llengües», i afirma que «promociona» que la majoria del personal domini i s'expressi en català. Tot i això, per l'altra, la Clínica Rotger invoca una sentència del Tribunal Constitucional que limita «el dret a ser atès en la llengua cooficial a les relacions entre els poders públics i els ciutadans, però no a les relacions entre particulars».

Tal com assegura Plataforma per la Llengua, la resposta de la Clínica Rotger obvia tots els drets lingüístics del pacient que van ser vulnerats.

Aquesta resposta obvia tots els drets lingüístics que són vulnerats en aquest cas. Infringeix l'Estatut d'Autonomia i la Llei de normalització lingüística, a més de la normativa internacional, que deixa clar que ningú no pot ser discriminat per raó de llengua, però també la mateixa Llei de salut, que protegeix el dret dels pacients «a rebre informació en la forma més idònia per a la seva comprensió i en una de les llengües oficials a la comunitat autònoma». L'esmentada llei recorda també l'obligació dels centres a oferir tota l'explicació escrita en català i a tenir les «condicions» per oferir-la també verbalment, si el pacient així ho demana.

Plataforma per la Llengua disposa d'una Bústia de Drets Lingüístics al servei de tota la ciutadania que cregui haver estat víctima de qualsevol discriminació per no poder expressar-se en la seva llengua.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Claro que sí, guapi, fa 3 mesos
@Virutas

A ver si aprendes de @Jaume.
Eso es expresarse bien en catalán.
Cualquiera diría que es escritor.
Aunque sea de alguna “rondaia”.
Muy bien, @Jaume.
Así, da gusto.
Valoració:-7menosmas
Per Positiu, fa 3 mesos
Totes aquestes agressions i desconsideracions tenen una part positiva perquè permeten que el conflicte lingüístic arribi a la població, circumstància que els polítics voldrien amagar.
Valoració:15menosmas
Per pregunto, fa 3 mesos
I no es pot posar una denúncia contra aquests sanitaris,cambrers,dependents.....per incomplir la constitució?
Valoració:15menosmas
Per Mascaró de Son Llodrà, fa 3 mesos
@Jaume
Moltes gràcies pel teu comentari.

Ben segur la desesperança apresa hi té molt a veure principalment durant les darreres dècades tal com expliques molt bé, però, com en altres qüestions no hi deu haver un motiu únic.
Quan em refereixo a "complexos estranys", vull dir els que son resultat o es deriven de segles de rebre el "missatge" repetitiu que la nostra llengua no és important, prescindible i que tot allò "transcendent", "important" i "oficial" s'ha de fer en espanyol o castellà.

Jo observo que la majoria de catalanoparlants, no tenim la mateixa consideració, atenció, valoració... devers la nostra llengua que parlants d'altres llengües com el danès, neerlandès, suec, búlgar, hongarès...
És clar que quan una llengua té totes les proteccions estatals possibles tot és més fàcil, els usuaris solament han d'ocupar-se de xerrar-la i fer-la servi i aleshores tot esdevé més planer i senzill.

Quan dic "fora mandra" vull dir fer l'esforç necessari per a poder superar tots aquests condicionats que actualment tenim.

Per una altra banda, al meu parer, quan el català / valencià esdevingui una llengua oficial de la Unió Europea haurà de fer desvetllar com a mínim a qualcuns.
Així, per exemple en un centre sanitari, actituds com negar-se a saber el mínim de llengua per a poder atendre pacients en una llengua oficial del territori on hi és pròpia i alhora oficial de la UE, hauria d'ésser més difícil de "sostenir".

Valoració:16menosmas
Per escardapenyes, fa 3 mesos
Aquesta gent que está resucitant de les tombes franquistas no ho poden paīr.
I per desgràcia veig una mà negra que se está escampant per tot Europa.
Visca la nostra llengua, resistir és vèncer.
Valoració:18menosmas
Per Sa Borino, fa 3 mesos
Fa dos anys vaig haver de passar dues setmanes a aquesta clínica, acompanyant un familiar, i ABSOLUTAMENT NINGÚ em va respondre en català: ni personal d'administració, ni metges, infermers, auxiliars, treballadors de la cafeteria... NINGÚ. I, el que és pitjor, la immensa majoria no entenia la nostra llengua. En situacions com aquesta sempre em sent víctima de la situació: gir i m'assegur que ens tractin amb respecte i mirin per la salut o reivindic els meus drets i els pos de mal humor? És així d'indignant.
Valoració:19menosmas
Per ARRUIX!, fa 3 mesos
Ja arriba a avorrir, el fet recurrent de que no deixin a la gent d'aquí, expressar en la seva pròpia llengua les seves molèsties.
Pagsm un segur privat, perque la sanitat pública està saturada. Però quan decidim emprar aquest segur, pel que pagam una doblerada, resulta que podem trobar qualsevol metget, que al seu poble no volen contractar, pel que ha hagut de venir a treballar aquí, que t
poda emperòns perque no ens vol atindre als pacients d'aquí.
Tot al més pur estil racista.
Valoració:16menosmas
Per Junca, fa 3 mesos
En lloc de contractar MÉDICOS haurien de contractar MENESCALS, que aquets estan acostumats a curar sense haver de parlar amb el pacient.
Valoració:9menosmas
Per Jaume, fa 3 mesos
@Mascaró de Son Llodrà
Tens raó en això que dius sobre l'article 4 de l'EA i comparteixo també una part de la teva endreça final. Tanmateix, crec que hi ha un factor clau que s'ha descurar massa i pel qual hem de lluitar ara més que mai: les lleis, els reglaments, les normes, etc serveixen de poc si no s'estableixen clares contingències en cas d'incompliment i, sobretot, si els organismes, institucions, entitats i cossos policials diversos fan tots l'orni quan es tracta de respectar-les i fer-les cumplir. El resultat és que el ciutadà que vol fer valer els seus drets en aquest àmbit sovint és ignorat, quan no se'n fa befa o se'l tracta directament de mal educat, sense que, en general, hi hagi cap mena de conseqüències ni pels infractors, ni pels negligents que, a l'hora de fer cumplir la llei, sovint ignoren i/o vexen el denunciant i gairebé sempre hi afegeixen al banyat. Aquesta és, en el meu parer, la baula més febla, la que fa que el ciutadà sumi frutració rere frustració i, sovint, acabi claudicant per mor de sentir-se desprotegit, indefens, també emocionalment. I la indefensió, entesa en el sentit de les ciències del comportament, porta al malestar afectiu, a la passivitat, al distrès i a la desmotivació, entre altres. Per tant, almanco en una bona part de casos, jo no crec que sigui mandra, ni autoodi, ni complexos estranys, sinó més aviat el producte d'una manca d'expectatives d'èxit ("desesperança apresa", se'n diu) deguda a l'experiència passada. Ensems, es dóna una tendència ben humana a evitar la doble i sovint triple victimització quan hom recorre als organismes que haurien de vetllar per l'article 4 (i la resta, vius), i, en cas d'incompliment, gestionar les corresponents sancions i conseqüències. És cert que, en general, els mallorquins malauradament no som corsos. Però també ho és que el que falla no és la llei (de moment i en aquest cas concret), sinó l'actitud: primer dels agressors (que se saben impunes i sovint amb el suport mal dissimulat dels cossos de seguretat), llavors de tots els agents implicats no just en el compliment de la llei, sinó també en la protecció de la víctima contra menysteniments, desprecis, befes, insults i altres vexacions.
Mentre el ciutadà se segueixi sentint indefens, ja en podem tenir i mostrar de lleis, normes i estatuts!
Valoració:20menosmas
Per Ignasi, fa 3 mesos
Se'n riuen de nosaltres. És ja un costum i una tradició ancestral com els toros.
Valoració:18menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente