@Virutas A ver si aprendes de @Jaume. Eso es expresarse bien en catalán. Cualquiera diría que es escritor. Aunque sea de alguna “rondaia”. Muy bien, @Jaume. Así, da gusto.

Totes aquestes agressions i desconsideracions tenen una part positiva perquè permeten que el conflicte lingüístic arribi a la població, circumstància que els polítics voldrien amagar.

I no es pot posar una denúncia contra aquests sanitaris,cambrers,dependents.....per incomplir la constitució?

@Jaume Moltes gràcies pel teu comentari. Ben segur la desesperança apresa hi té molt a veure principalment durant les darreres dècades tal com expliques molt bé, però, com en altres qüestions no hi deu haver un motiu únic. Quan em refereixo a "complexos estranys", vull dir els que son resultat o es deriven de segles de rebre el "missatge" repetitiu que la nostra llengua no és important, prescindible i que tot allò "transcendent", "important" i "oficial" s'ha de fer en espanyol o castellà. Jo observo que la majoria de catalanoparlants, no tenim la mateixa consideració, atenció, valoració... devers la nostra llengua que parlants d'altres llengües com el danès, neerlandès, suec, búlgar, hongarès... És clar que quan una llengua té totes les proteccions estatals possibles tot és més fàcil, els usuaris solament han d'ocupar-se de xerrar-la i fer-la servi i aleshores tot esdevé més planer i senzill. Quan dic "fora mandra" vull dir fer l'esforç necessari per a poder superar tots aquests condicionats que actualment tenim. Per una altra banda, al meu parer, quan el català / valencià esdevingui una llengua oficial de la Unió Europea haurà de fer desvetllar com a mínim a qualcuns. Així, per exemple en un centre sanitari, actituds com negar-se a saber el mínim de llengua per a poder atendre pacients en una llengua oficial del territori on hi és pròpia i alhora oficial de la UE, hauria d'ésser més difícil de "sostenir".

Aquesta gent que está resucitant de les tombes franquistas no ho poden paīr. I per desgràcia veig una mà negra que se está escampant per tot Europa. Visca la nostra llengua, resistir és vèncer.

Fa dos anys vaig haver de passar dues setmanes a aquesta clínica, acompanyant un familiar, i ABSOLUTAMENT NINGÚ em va respondre en català: ni personal d'administració, ni metges, infermers, auxiliars, treballadors de la cafeteria... NINGÚ. I, el que és pitjor, la immensa majoria no entenia la nostra llengua. En situacions com aquesta sempre em sent víctima de la situació: gir i m'assegur que ens tractin amb respecte i mirin per la salut o reivindic els meus drets i els pos de mal humor? És així d'indignant.

Ja arriba a avorrir, el fet recurrent de que no deixin a la gent d'aquí, expressar en la seva pròpia llengua les seves molèsties. Pagsm un segur privat, perque la sanitat pública està saturada. Però quan decidim emprar aquest segur, pel que pagam una doblerada, resulta que podem trobar qualsevol metget, que al seu poble no volen contractar, pel que ha hagut de venir a treballar aquí, que t poda emperòns perque no ens vol atindre als pacients d'aquí. Tot al més pur estil racista.

En lloc de contractar MÉDICOS haurien de contractar MENESCALS, que aquets estan acostumats a curar sense haver de parlar amb el pacient.

@Mascaró de Son Llodrà Tens raó en això que dius sobre l'article 4 de l'EA i comparteixo també una part de la teva endreça final. Tanmateix, crec que hi ha un factor clau que s'ha descurar massa i pel qual hem de lluitar ara més que mai: les lleis, els reglaments, les normes, etc serveixen de poc si no s'estableixen clares contingències en cas d'incompliment i, sobretot, si els organismes, institucions, entitats i cossos policials diversos fan tots l'orni quan es tracta de respectar-les i fer-les cumplir. El resultat és que el ciutadà que vol fer valer els seus drets en aquest àmbit sovint és ignorat, quan no se'n fa befa o se'l tracta directament de mal educat, sense que, en general, hi hagi cap mena de conseqüències ni pels infractors, ni pels negligents que, a l'hora de fer cumplir la llei, sovint ignoren i/o vexen el denunciant i gairebé sempre hi afegeixen al banyat. Aquesta és, en el meu parer, la baula més febla, la que fa que el ciutadà sumi frutració rere frustració i, sovint, acabi claudicant per mor de sentir-se desprotegit, indefens, també emocionalment. I la indefensió, entesa en el sentit de les ciències del comportament, porta al malestar afectiu, a la passivitat, al distrès i a la desmotivació, entre altres. Per tant, almanco en una bona part de casos, jo no crec que sigui mandra, ni autoodi, ni complexos estranys, sinó més aviat el producte d'una manca d'expectatives d'èxit ("desesperança apresa", se'n diu) deguda a l'experiència passada. Ensems, es dóna una tendència ben humana a evitar la doble i sovint triple victimització quan hom recorre als organismes que haurien de vetllar per l'article 4 (i la resta, vius), i, en cas d'incompliment, gestionar les corresponents sancions i conseqüències. És cert que, en general, els mallorquins malauradament no som corsos. Però també ho és que el que falla no és la llei (de moment i en aquest cas concret), sinó l'actitud: primer dels agressors (que se saben impunes i sovint amb el suport mal dissimulat dels cossos de seguretat), llavors de tots els agents implicats no just en el compliment de la llei, sinó també en la protecció de la víctima contra menysteniments, desprecis, befes, insults i altres vexacions. Mentre el ciutadà se segueixi sentint indefens, ja en podem tenir i mostrar de lleis, normes i estatuts!

Se'n riuen de nosaltres. És ja un costum i una tradició ancestral com els toros.