algo de nubes
  • Màx: 19.19°
  • Mín: 9.58°
18°

Denuncien que en el currículum d'FP de les Balears no s'imparteix cap hora de català

227127

La Plataforma per la Llengua, el sindicat UGT i el Moviment per l'Escola en Català a les Illes denuncien que en el currículum de Formació Professional (FP) de les Balears no s'imparteix cap hora de català. Les organitzacions han presentat un manifest conjunt amb deu peticions perquè el Govern garanteixi l'aprenentatge de la llengua en aquesta etapa. El manifest es titula 'L'FP, en català! La llengua, un dret laboral!' i es pot llegir íntegrament al web.

Els impulsors del manifest consideren que aquesta anomalia s'ha de revertir de manera urgent, perquè cal garantir que tota la població tengui unes competències lingüístiques sòlides que atenguin la demanda -i el dret- de la societat illenca de ser atesa en català. Ho ha defensat així Marina Garcias, de la Plataforma per la Llengua, en una conferència de premsa que ha comptat amb les intervencions de Tino Davia, secretari d'Ensenyament d'UGT Serveis Públics; Jesús Martín, responsable de Formació Professional d'UGT Catalunya, i de Tomeu Carbonell, del Moviment per l'Escola en Català a les Illes.

El manifest presentat recorda que els estudis d'FP són els estudis postobligatoris amb més projecció en l'actualitat i que en els darrers 20 anys la matrícula n'ha augmentat de manera molt significativa: un 109,2 % a la formació professional bàsica; un 132,1 % als cicles de grau mitjà, i un 253,8 % als de grau superior. Actualment, ja són prop de 20.000 els alumnes que cursen algun dels 113 cicles formatius que s'ofereixen a les Illes Balears. Alhora, l'FP té més alumnes immigrants que el Batxillerat i en molts casos aquests alumnes s'han incorporat al sistema educatiu tardanament, per la qual cosa el contacte previ amb la llengua pot ser escàs i el coneixement, insuficient. Aquestes dues circumstàncies fan més necessari que mai que les conselleries del Govern impulsin un pla de xoc per al català a l'FP, atès també que la llengua és un dret laboral.

Un decàleg que exigeix acció interdepartamental, un nou currículum d'FP i més professorat de català

Amb aquest objectiu, les entitats proposen fins a deu mesures per garantir l'aprenentatge de la llengua en aquesta etapa. D'entrada, el manifest reclama reformar el currículum de tota l'FP per a incorporar-hi l'ensenyament de català, atès que ara mateix no hi ha cap hora lectiva de la llengua pròpia del territori en cap cicle formatiu de Grau Mitjà ni tampoc de Grau Superior. El fet que no hi hagi cap hora de català és també un greuge comparatiu entre els estudis postobligatoris, perquè, ara per ara, el català sí que s'ensenya al Batxillerat.

Per a aconseguir que els estudiants d'FP tenguin un bon nivell de català, el manifest reclama també que s'augmentin els recursos perquè el Servei d'Ocupació de les Illes Balears ensenyi català en les seves formacions no reglades. La implicació d'aquest organisme és clau per a fer arribar el català a tota la població i garantir el dret dels ciutadans de formar-se en català i d'aprendre la llengua pròpia per a desenvolupar-se professionalment i prosperar en igualtat de condicions.

El tercer punt del manifest reclama la implicació de les tres conselleries del Govern de les Illes Balears competents en matèria de Formació Professional per a fer que l'ensenyament del català sigui una realitat a tots els centres d'FP. Així, les conselleries d'Educació i Universitat, Empresa, Ocupació i Energia, i Turisme, Cultura i Esport haurien de coordinar-se per a impulsar aquest pla de xoc d'implantació del català a la Formació Professional. A més, les entitats els reclamen complir el punt 30 de l'Acord de millores sociolaborals i educatives, que fixa que es negociarà amb la Mesa Sectorial d'Educació un pla de xoc de mesures socioeducatives per a promoure l'ús del català a les escoles en col·laboració amb altres institucions. Aquest punt, a més, també estableix que s'ha de crear un servei específic de normalització lingüística per als centres escolars.

El suport del Servei de Foment de l'ús del Català, el cinquè punt del manifest, és una altra de les qüestions indispensables per a garantir l'ensenyament del català a l'FP. En aquest sentit, cal també augmentar el nombre de docents de català i, per això, el sisè punt proposa que la Direcció General d'Universitats i Ensenyaments Artístics Superiors faciliti la graduació de nous professors de català fent un nou grau de didàctica de la llengua o bé oferint més places del màster de didàctica de la llengua. A més, també caldria que s'iniciassin els tràmits per a oferir els estudis de filologia catalana a les seus d'Eivissa i Formentera i Menorca al més aviat possible, i que es trobàs una fórmula per a habilitar els mestres de primària perquè puguin impartir català a secundària i FP.

Les entitats exigeixen que la nova normativa que s'aprovi per a desplegar la Llei Orgànica d'Ordenació i Integració de la Formació Professional tengui en compte les demandes d'aquest manifest i reforci el paper de la llengua, i reclamen a la Direcció General d'FP que estableixi el català com a element curricular de les pràctiques dels programes d'FP Dual, fet que permetria a les empreses tenir professionals capacitats lingüísticament. Per acabar, el manifest exigeix reforçar el Programa d'Acolliment Lingüístic en l'educació obligatòria i fer-lo extensiu a la Formació Professional, i proposa al Govern que estudiï ampliar l'obligatorietat dels estudis fins a devuit anys per a evitar l'abandonament, i li reclama que compleixi la inversió del 5 % del PIB en educació, establerta per la Llei d'Educació de les Illes Balears.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Claro que sí, guapi, fa devers d'un mes
Libertad de cátedra en estudios postobligatorios creo que podría llamarse.
Igual que nadie está obligado a tragarse una clase de Majoral en la UIB, por ejemplo.
Que ya hay que tener redaños, por cierto.

Valoració:-11menosmas
Per Catalunya insular, fa devers d'un mes
Manacorí:
Sí, som al segle XXI i Espanya i França encara ens ocupen la nació. Per això ens continua de passar el que ens passa.
Al segle XXI, no hi hauria d'haver cap més nació sotmesa... però no és així!
Valoració:14menosmas
Per Manacorí, fa devers d'un mes
Pareix mentida que al segle XXI encara s'hagin de denunciar casos com aquest. Mentrestant per a més afront i insolència el xovinisme espanyol més ultra es fa la víctima i alhora intenta fer veure que la llengua malmesa i "perseguida" és el castellà o espanyol... N'hi ha per a llogar-hi cadires ! Despertem-nos, reaccionem, no vos deixeu enganyar. No permetam més que ens amaguin la nostra llengua !
Valoració:22menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente