algo de nubes
  • Màx: 19.38°
  • Mín: 9.58°
17°

GOB: «Prohens segueix la línia de José Ramón Bauzá en l’aplicació de polítiques neoliberals sense complexos»

El GOB ha alertat de la «nova onada desreguladora» del Govern Prohens per a «satisfer els interessos privats de la construcció, el sector immobiliari i el turisme sense límits». L'entitat ecologista ha remarcat que Prohens «segueix la línia de José Ramón Bauzà en l’aplicació de polítiques neoliberals «sense complexes. L’àmbit normatiu d’ordenació territorial, urbanística i ambiental és el camp de batalla».

Des del GOB adverteixen que no es quedaran «de mans plegades davant un exercici de liberalització, desregulació, de pèrdua de drets col·lectius, de participació pública i de transparència, i de pèrdua de qualitat democràtica en un escenari d’extrema urgència des del punt de vista climàtic, ecològic i social a les Illes».

«La legislatura de José Ramón Bauzá ja es va caracteritzar pel «sin complejos» que Delgado entimà a l’hora de parlar de que les llicències -com la d’un gran parc d’atraccions en sòl rústic que es plantejava al 2011 – s’havien de donar sense cap tipus de complexe ni emperò ambiental ni regulatori des del punt de vista d’una ordenació urbanística que pogués posar traves a l’especulació i la inversió immobiliària i turística al nostre territori», assenyalen. En aquell moment, el GOB ja va impulsar una Iniciativa Legislativa Popular de llei en defensa del territori sota el lema 'Unes Illes per viure-hi' que va rebre el suport de més de 16.000 persones però que va ser rebutjada al Parlament.

Fotografia de l’estat actual

13 anys després – i tot i els 8 anys de govern progressista a les principals insitucions – Mallorca continua amb un marc normatiu amb una capacitat de creixement que el GOB considera «exagerada»: més de 11.000 parcel·les edificables, prop de 7.000 habitatges ampliables i milers més de parcel·les no edificables però que, agrupades, es podrien acabar edificant, d’acord amb les dades que va treure Terraferida.

L’entitat ecologista – mitjançant anàlisi comparatiu de imatges aèries i SIG – va proporcionar també dades molt valuoses sobre la urbanització de xalets, carreteres i urbanitzacions, que han devorat i artificialitzat entre 2015 i 2021 més de 11 km2 de territori – l’equivalent a 1.400 camps de futbol. Les places turístiques han crescut en gairebé 94.000 places en el mateix període, i s’han construït 5.271 noves piscines entre els anys 2015 i 2021 (17 piscines a la setmana). D’aquestes, 1.765 s’han edificat en sòl rústic i 3.506 en sòl urbà. I tot a un ritme vertiginós: les dades de Terraferida ens han mostrat com a Mallorca es consumeix més de mitja hectàrea (5.500 m2) al dia de terra fèrtil o bosc. Una superfície equivalent a la Seu (4.360 m2) és edificada cada 19 hores. Cada hora que passa a Mallorca s’edifiquen 230 m2.

Nova onada desreguladora

Ara, a 2024 i malgrat tot el que aquesta realitat suposa pel que fa a l’artificialització del sòl, el canvi d’usos que afecta greument el sector primari, el consum de recursos, la problemàtica de l’aigua, degradació dels espais naturals, la pressió demogràfica, l’increment del preu/m2 de lloguer i compravenda, l’onada especulativa immobiliària, l’increment de l’impacte del transport, la turistificació, i la situació actual d’urgència i crisis climàtica, l’actual Govern del PP prepara «una nova onada desreguladora que faciliti i acceleri una devastació encara major del territori», alerta el GOB.

Marga Prohens apunta a «simplificació administrativa» per a establir «una empenta renovada a les polítiques neoliberals d’aquest Govern, que redueix el seu objectiu a garantir les llibertats individuals, i la disminució de les restriccions a les operacions del capital i en garantir els drets de la propietat privada».

Així, impulsats per les queixes dels grans interessos econòmics d’aquesta illa, empresaris turístics, constructors i promotors, el Govern de Marga Prohens «apunta fort al desmantellament de les garanties ambientals i a la participació pública que poden 'molestar' l’agilització de les inversions privades dels grans interessos»

La primera passa ja feta: el decret llei d’habitatge

El Parlament tramita actualment el projecte de Llei derivat del Decret Llei de 2 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’habitatge. L’objectiu d’aquesta norma és «adoptar una norma amb rang de llei que permeti la modificació de diferents disposicions normatives que faciliti la incorporació d’habitatges privats al mercat». «Ja vàrem denunciar al seu moment que queda clar que l’objectiu no és vertaderament generar una política d’habitatge desde la perspectiva social, sinó legitimar una intervenció en termes de mercat per tal de poder disposar de més oferta, independentment dels instruments de planificació i conseqüències urbanístiques, territorials, ambientals, socials i patrimonials. Aquesta ha estat ja una desregulació sense precedents de l’ordenació urbanística municipal, usurpant competències, saltant-se el marc regulatori existent (DOT, PTI, LUIB i PGOUs) i eliminat els processos de participació pública i consulta», apunta el GOB.

Liberalització absoluta

Prohens ja ha anunciat una llei omnibús de simplificació administrativa; una derogació massiva de lleis, decrets, instruccions i ordres que consideren que «molesten». Diuen que «han de fer net». El vicepresident Antoni Costa parlava d’un procés de liberalització administrativa «sense manies i valent» i ho contraposava a una política intervencionista, proteccionista que llegeixen com a problemàtica. Antoni Costa declarava que «Aquest és el govern de la llibertat i el respecte als drets individuals i a la propietat privada».

La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, en perill

La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears està en el punt de mira del nou executiu, assessorat per promotors immobiliaris traslladant el missatge de que l’òrgan ambiental embossa, és una nosa, funciona ideològicament i que s’excedeix en les seves funcions. En aquest sentit, en un acte del PP, la mateixa presidenta ha afirmat que es feia política urbanística des d’aquest òrgan i que «viuen de ser més intervencionistes i regular-ho tot», com si la regulació i el control ambiental fossin una trava, en temps d’una crisi ecològica i climàtica, sense precedents a escala local i global que el Govern ignora i nega. En el mateix acte del partit, Luis Martín, president de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Balears (PROINBA) va afirmar que la millor opció seria «cremar-la i fer-la de nou» i va apuntar a persones concretes (funcionaris) posant-los en el punt de mira per «transmetre el món de yupi a aquest departament i per tendenciositat». El GOB considera aquestes afirmacions «molt greus».

Els ecologistes remarquen que es tracta d'un òrgan de vital importància a les nostres illes que suposa «la garantia mínima que es pot exigir en un context com l’actual i que ha suposat un llarg camí fins a la implementació efectiva de l’exercici de les seves competències en matèria d’avaluació ambiental determinat pel marc obligatori europeu».

El GOB considera aquests indicis com un procés «molt greu de desregulació, garanties de participació i transparència, però el més greu és que es fa en un moment crític i quan el debat social i polític havia començat tímidament a assumir que es fa cada cop més evident la necessitat d’establir límits i moratòries per repensar els models de creixement vigents fins avui, i en el que garanties ambientals són cada cop més necessàries per garantir la supervivència futura, tant en termes de mitigació dels desequilibris ecològics i socials generats, com des del punt de vista d’adaptació als canvis que ja no podrem evitar».

El GOB recorda el compromís del Govern en l’assumpció dels acords de la primera Assemblea Climàtica feta a les Illes i el compromís de desenvolupar la lei 10/2023, de 5 d’abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears que passa necessàriament per posar fre al model desbocat basat en el turisme i la construcció en unes illes i un món al límit.

Pel que fa a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, el GOB recorrerà, si cal, a instàncies europees per a «garantir l’exercici de les competències i funcions d’aquest òrgan en el marc de la Llei i les obligacions en matèria d’avaluació ambiental i d’acord amb l’obligació estatutària que té la comunitat autònoma en matèria de protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Albert, fa devers d'un mes
A la vida tot és política. Qui no ha entès açò no ha entès res.
Valoració:0menosmas
Per xisco, fa devers d'un mes
Y sobre todo, les van a dejan sin subvenciones
Valoració:-1menosmas
Per xisca, fa devers d'un mes
I els polítics actuals no pinten res per la ciutadania que va pel món. No he vist mai gent tan llunyana de la realitat social actual. En quin món viuen? No ho se, però semblen d'un món virtual, ben paral.lel als ciutadans del carrer. Mai ens arribarem a trobar. El GOB sí està amb nosaltres. Parlam el mateix llenguatge. VISQUE el GOB!!
Valoració:1menosmas
Per Menos es mas, fa devers d'un mes
El GOB no pinta res en politica.
Valoració:-10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente