Sis nous jutges a Palma, Inca, Manacor, Eivissa i Ciutadella

Sis nous jutges han obtingut destí en els Jutjats de Palma, Inca, Manacor, Eivissa i Ciutadella després de superar les proves d'accés a la carrera judicial.

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dilluns l'acord del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pel qual s'adjudiquen destins a un total de 160 nous jutges, a proposta de l'Escola Judicial després d'una avaluació final dels aspirants.

Així, Arnau Piqué Pons ha estat nomenat per al Jutjat de Primera Instància número 17 de Palma, mentre la seva titular, Tomasa Hernández Martín, es troba en serveis especials en la Carrera Judicial --després d'assumir el càrrec de consellera de Presidència en el Govern d'Aragó format per PP i VOX--.

També a Palma, Rocío María Tomás Marín ha estat nomenada per al Jutjat del Mercantil número 1.

Els altres nomenaments publicats han estat els de Fernando Muñoz Leal per al Jutjat d'Instrucció número 1 d'Inca; Inmaculada Gómez Murillo en el Jutjat d'Instrucció número 1 de Manacor; Marina Bueno Moras en el de Primera Instància número 2 d'Eivissa; i en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Ciutadella de Menorca, amb funcions compartides de Registre Civil.

Comenta

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Comentaris

Per Claro que sí, guapi, fa 5 mesos

@Manacorí

Obsesionado con el Estatuto.
Si tuvieras dos dedos de frente, harías referencia a la Ley de Normalización Lingüística de las Baleares.
O a la LO 6/1985, de 1 de julio del Poder Judicial.
Ambas especifican y acotan el uso de las lenguas autonómicas en el ámbito de la justicia, y detallan los derechos de los ciudadanos a utilizar la lengua propia.
Pero no te sacan del Estatuto, como un lorito.
Nivelazo.

Valoració:-3menos mas

Per Manacorí, fa 5 mesos

Molt bé, però, ens podríeu dir -fer-nos cinc cèntims- de quants dels 6 jutges compleixen els requisits de coneixement de llengües. oral i escrit, per a poder complir allò que demana l'Estatut d'Autonomia ?
Concretament l'article 4. : "La llengua pròpia; 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
2. Totes les persones tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no pot ser discriminat per causa de l’idioma.
3. Les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears."

Valoració:2menos mas