Antoni Llabrés Fuster és professor de Dret penal de la UIB. És un dels cinc autors del Dictamen que el passat dimarts es va presentar a Barcelona per part de la coalició Sumar i que ha de constituir la base de la futura llei d’amnistia.

Aquesta és l'entrevista a Antoni Llabrés feta per a Ona Mediterrània i dBalears.

- Com va anar l'acte de presentació del Dictamen sobre com podria ser la llei d'amnistia que es va fer a l'Ateneu Barcelonès?

- Va anar raonablement bé. Va ser una posada en escena pública de la culminació de la feina que hem estat fent aquests darrers temps.

- Quins són els eixos d'aquest dictamen?

- Els eixos d'aquest dictamen són, per una banda, intentar raonar perquè consideram que una llei d'amnistia en abstracte té viabilitat constitucional, que és la controvèrsia principal que s'ha generat en aquests mesos i, en segon terme, mirar de fonamentar perquè, en concret, aquesta llei d'amnistia, relativa als fets del procés, tendria encaix en la Constitució. Moltes vegades se superposen i entremesclen aquests dos i això dificulta poder plantejar un debat en termes racionals. I s'hi afegeix una tercera qüestió, que també sovint se solapa amb les anteriors, que és l'oportunitat política d'aquesta iniciativa. És a dir: és possible una llei d'amnistia, en abstracte, d'acord amb la Constitució espanyola del 1978? És possible aquesta amnistia en particular? I, en tercer lloc, quina és oportú políticament tirar endavant per part de les corts generals i aprovar una llei d'amnistia en aquests termes en aquesta legislatura?

- Sembla que amb aquesta proposta, quedarien amnistiats tots els actes relacionats amb la preparació de la consulta del 9 de novembre de 2014, del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i dels actes de protesta de les diverses branques de judicis que hi va haver. Això per un costat, i per l'altre, també es proposa amnistiar algunes de les accions dels membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

- Si, és així. Es proposa amnistiar tots els fets, sense excepció, que tenguin a veure amb la celebració d'aquestes dues fites participatives. El referèndum per un costat i, per l'altra, la defensa del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i totes les accions de protesta a les decisions de naturalesa governamental o judicial destinades a impedir-ne la celebració o perseguir-ne els responsables. Per altra banda, és una amnistia bidireccional i també es proposa l'amnistia d'una part de les actuacions policials. No de totes, nosaltres consideram que hi ha uns límits que venen imposats per la normativa internacional de la matèria, com poden ser delictes de tortures i en contra de la integritat moral i n'hi ha d'altres, que per la seva rellevància, pensam que també n'han de quedar a fora. Com serien els casos de detencions il·legals i algunes modalitats de lesions greus. Casos com, per exemple, el de la persona que va perdre un ull per una bala de goma. Això quedaria exclòs de l'amnistia que proposam i hi entraria, en canvi, aquelles actuacions policials en que s'hagués exercit un ús desproporcionat de la força en l'intent d'impedir el referèndum o reprimir els actes de protesta posteriors.

- Des de la dreta espanyolista es diu que una amnistia atemptaria contra la igualtat dels ciutadans de l'Estat.

- Això és no entendre el concepte d'igualtat amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional que permet un tractament diferent d'allò que és diferent. Es tracta de fonamentar bé perquè es considera que en aquest cas concret, en aquest període de temps concret els fets comesos amb un determinat element subjectiu, intencionalitat política i lligats a una determinada qüestió, que és l'objectiu d'assolir l'autodeterminació de Catalunya, es considera que sí que són mereixedors d'aquesta extinció de la responsabilitat penal i perquè altres fets, fora d'aquest context, no ho serien. Nosaltres consideram que la reacció de l'Estat davant aquest envit de naturalesa exclusivament política per part d'una part important de la població de Catalunya no va ser la pròpia d'una democràcia avançada. Va ser la pròpia d'un estat autoritari que no sap gestionar des de la política un problema polític. Consideram que aquesta resposta penalitzadora que hi va haver, ara, ha de tenir un reflux. Ja ho va començar a tenir amb la derogació del delicte de sedició i amb els indults concedits a persones particulars. Pensam que ara ens trobam a una segona fase que és la que ens hauria de permetre avançar i és la que propicia aquesta amnistia.

- Les diferències que ha expressat el PSOE podríem dir que són més tàctiques que no de fons, no?

- Jo tenc la convicció que el nostre text constituirà la columna vertebral de la futura proposició de llei d'amnistia i que les posicions i l'acord final estan molt propers del que en aquests moments l'escenificació política deixa entreveure. Crec que això anirà endavant i la proposta final, amb les aportacions d'altres actors polítics, variarà molt poc en relació al text que nosaltres hem proposat.

- Què diries en els independentistes que no veuen bé la idea d'amnistia i que fins i tot pensen que és una manera d'alleugerir el 'paperot' que podria fer l'Estat espanyol a nivell internacional?

- En primer terme, crec que han arribat a conclusions precipitades perquè no està tant clar que l'aprovació d'una llei d'amnistia comporti necessàriament l'arxivament automàtic de recursos que hi ha davant el Tribunal d'Estrasburg. No hi ha precedents, com a mínim que jo conegui de recursos al TEDH per vulneració de drets fonamentals en casos en què la responsabilitat penal hagi quedat prèviament extingida per una amnistia. I per altra banda, tal vegada els diria als sectors més escèptics, que observin la reacció de l'extremadreta espanyola i del nacionalisme espanyol en general per constatar si es transita en la direcció correcta.

- Ens posam en l'escenari que s'aprova una llei d'amnistia molt similar al dictamen que proposau. Què passa? Els jutges es veuen obligats a arxivar tots aquests casos?

- De l'aplicació de la llei d'amnistia es deriva això. Però també és veritat el que s'ha dit aquests dies que l'òrgan jurisdiccional, el que sigui, que ha d'aplicar aquesta llei i que, legítimament, tengui dubtes de la seva constitucionalitat, pot presentar una qüestió de constitucionalitat perquè el Tribunal Constitucional es pronuncii. Però és que, a més, hi haurà recursos, ja anunciats, del Partit Popular, en contra d'aquesta llei. De manera que d'una manera o una altra el Tribunal Constitucional s'hi haurà de pronunciar. I això endarrerirà els efectes de l'aplicació de la llei.

- Aquesta amnistia, entenc que no inclou el cas de Josep Miquel Arenas, Valtònyc.

- No. Inclou exclusivament accions o omissions realitzades amb intencionalitat política vinculades a l'objectiu d'assolir l'autodeterminació de Catalunya.

- Quina solució hi veus al cas de Valtònyc?

- El cas de Valtònyc té una solució claríssima que és la despenalització dels delictes d'expressió que es reclama per part de moltes veus de la doctrina penal que no són compatibles amb la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica pròpies d'un estat de dret i d'una democràcia avançada. El més optim seria que es modificàs el Codi Penal, que es derogassin aquests articles del seu articulat i que s'aplicàs de manera retroactiva i de manera favorable a Valtònyc i a tants altres que han estat condemnats per publicar piulades, per cançons, etc. Hi havia una proposició de llei signada per diversos grups la passada legislatura que, per primera vegada, havia superat la presa en consideració en el Congrés. A mi em consta que aquest text s'ha reprès en aquesta legislatura.

Una altra opció, potser més ràpida, seria la concessió d'un indult particular.

- Tornant al Dictamen, com ha estat el procés d'elaboració?

- S'ha hagut de fer amb pressa i en un moment complicat per fer feina com és el mes d'agost. Reunions telemàtiques permanents entre els cinc redactors i aquest mes de setembre ja han estat feines d'ajust. La feina estava acabada a principis de setembre.

- A nivell personal, supòs que representa una satisfacció haver estat escollit i poder participar en aquest procés històric?

- Jo em vaig sentir molt honorat que comptassin en mi, pensant que podia fer qualque aportació positiva, i, encara que la feina arribi en moments complicats, es tracta de propostes que no pots rebutjar, simplement per compromís cívic.