Sebastià Serra: «A la Trobada de Lluc de 1975 ja es proposava el lema 'Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia'»
El segon capítol de la sèrie d'entrevistes que, en el marc del 40è aniversari de d'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, estan realitzant Toni Bennàssar i Toni Rotget, del programa matinal d'Ona Mediterrània, Ona Bon Dia, està dedicat a Sebastià Serra.
També a Illes Balears
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- Jaume Alzamora dimiteix de tots els seus càrrecs a Més per Mallorca
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molt bé Juan, de curtesa español. No esperàvem res pus.
A tots aquests catalanoparlants que veis la cosa tan negra: la cosa no seria tan negra si tots els catalanoparlants no giràssim MAI la llengua. A més, us enduríeu moltes grates sorpreses perquè fins i tot hi ha castellanoparlants que farien l'esforç de respondre-us en català. Els "juanes españoles" són com són perquè veuen que molts mallorquins fluixegen amb la seva cultura.
Ens fan falta milers de Sebastians Serra
I així és com tu mateix t'has posat dins un ghetto, per no voler integrar-te, del que ni tu ni possibles generacions n'heu sortit, ni en sortireu mai. Només un imbécil rematat pagaria aquest preu, Juanito espanyol. Inclús en la teva llengua divuen que "donde fueres, haz lo que vieres".
Francesc.- Yo conozco a muchos castellanos que llevan 60 o 70 años en Mallorca y jamás lo han hablado. Yo soy uno de ellos.
Aquesta reindivicacio era conseqüència de la corrent provinent de Barcelona, dels cantants com Lluís Llach, Raimon, Pi de la Serra, ja abans dels 75.
@Francesc. És una maniobra, feta aposta des de l'estat espanyol, amb la finalitat de que el nostre poble desaparegui. No fa molt, a un diari local ho havia un article, sobre una dona que havia vingut d'un país sud- americà, que se queixava perque segons ella, Espanya els feia propaganda perque deixàssin els seus països i vinguessin cap aqui. Però que una vegada havien arribat, els deixava abandonats, sense donar- los cap ajuda, ni feina, ni vivenda, ni res. I aquestes declaracions, al marge de si és de rebut o no que els dónin una paga i altres privilegis, sortits dels nostros impostos i que noltros no tenim, posa de manifest la jugada perversa de carregar- se al nostre poble, substituint- lo per gent d'un lloc i d'un altre, que en massa ocasions demostren que no se poden veure entre ells, però que li lleven a la nostra terra tot el seu esperit i el seu cor i a la nostra gent, la seva veu i la seva voluntat. I parlo d'estrangers, perque ja no fa ni falta, parlar dels que són espanyols, que donat a que a aquests, la sacrosanta constitució espanyola els atorga el dret de ficar- se allà a on els roti a ells, sense demanar permís als amfitrions. I com seria el més normal, sense que aquest mateix article de la llei bàsica, faci cap referència ni al comportament, ni al respecte a la cultura i llengua del lloc de destí, ni a la possibilitat de que, en cas de delinquir o de mal comportament, les autoritats locals tinguéssin el poder d'expulsar als mals nouvinguts, com seria normal en una llei, feta per posar ordre i ajudar a la gent de pau. I aquest article que convida a la gent a anar a ca el veinat a espenyar- li la festa, pareix ser un article de llei que només és aplicable a segons quins pobles, perque en canvi en hi ha d'altres que ignoren i fan el buid als altres compatriotes, fins i tot als que només son turistes i fan bondat i els dónen guanys, que no els volen a casa seva. I a aquests, si son de Castella, Extremadura, Múrsia etc, no els passa res si maltracten a un dels nostres. Resumint: És una selvatjada feta a consciència, que se ve fent des- de fa ja moooolt de temps.
Com que nengú vol repetir els despropòsits dels anys 40 al 70, ara es reclama la independència dels PPCC de les sangoneres castellanes.
Cuant era atlot, hi havia gent de fora de Mallorca, però els Mallorquins eran majoria, i els forasters aprenia el Mallorqui, ara és al revers, ens doblen i ens volen imposar el castellà. Adames de molts de mallorquins que reneguen dels seus orígens. ( Aixo es lo pitjor) Es una pena pero ho tenim fotut.
Parece que para algunos el tiempo no ha pasado; sólo en el DNI. Precisamente un Estatuto de Autonomía, que no ha votado NADIE de nuestra tierra. Casi 50 años nos contemplan y todavía andamos con amnistías.