La revista d'Idees, Cultura i Art, Ploma.cat ofereix un article per celebrar els 50 anys de lluita ecologista a Mallorca, titulat 'El GOB: 50 anys marcant l’agenda pública', escrit per Gabriel Mayol.
Gabriel Mayol Arbona (Montuïri, 1986) és llicenciat en Història (2009), Màster en Patrimoni Cultural: Gestió i Investigació (2012) i doctor en Història (2017) per la Universitat de les Illes Balears. La seva tesi doctoral du per títol Mobilitzacions ciutadanes a Mallorca durant l’etapa autonòmica (1983- 2007): en defensa del territori, els drets socials, la cultura i l’autogovern.
És autor de llibres com Les associacions de Montuïri al Registre Civil (1899-1964), publicat el 2013, i Somnis Compartits: la identitat mallorquina a debat, publicat el 2017 juntament amb Joan-Pau Jordà i Joan Colom.
Una de les principals línies d’investigació en què s’ha centrat és la història contemporània de Mallorca, especialment pel que fa a les mobilitzacions ciutadanes i la relació amb els mitjans de comunicació.
'El GOB: 50 anys marcant l’agenda pública'
Cinc dècades de trajectòria d’una entitat ecologista sol propiciar una pregunta excessivament simplista: els triomfs han superat les derrotes? És simplista perquè, malgrat les prediccions i les rectificacions d’alguns, la Història no ha acabat. La vida i la lluita dels moviments socials continuen. A vegades assoleixen els objectius i d’altres no.
Tanmateix, allò que sí que podem afirmar del GOB (perquè ens referim al Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) és la capacitat que ha tengut de marcar l’agenda pública de Mallorca durant la majoria dels seus primers cinquanta anys d’història.
El grup d’ocellaires que nasqué a les darreries del franquisme ràpidament es transformà en una entitat ecologista a l’escalf del fracàs de les revolucions de 1968, de les primeres veus que posaven en dubte el creixement il·limitat del sistema capitalista i de la percepció que el paisatge de Mallorca es degradava cada vegada més a causa de l’activitat turística i constructiva.
El baptisme de foc per a l’ecologisme mallorquí foren les campanyes de l’Albufera, de l’autopista Palma-Inca, de la platja des Trenc i de l’illa de sa Dragonera. Reivindicacions proteccionistes d’assaig en una democràcia liberal representativa just estrenada i amb una societat mallorquina encara poc avesada als moviments socials més enllà de la minoritària oposició política, sindical i cultural contra la dictadura.
