algo de nubes
  • Màx: 15.26°
  • Mín: 11.86°
13°

Adverteixen que la diversificació del model econòmic de les Balears «no s’està complint»

A una roda de premsa a l'Estudi General Lul·lià, el Fòrum de la Societat Civil ha presentat el tercer i darrer informe d’indicadors, en el qual ha treballat el grup de transició econòmica de l’Observatori de les Transicions.

En aquesta tercera publicació han recollit fins a 48 indicadors que permeten veure l’evolució de la transició econòmica, amb enfocament en dades macroeconòmiques (diversificació econòmica, sector immobiliari, economia social i capacitat inversora de la societat), indicadors d’agricultura (producció i renda agrària, relleu generacional i igualtat de gènere) i indicadors de turisme (càrrega turística, economia del turisme, impost turístic i percepció dels residents).

A la publicació han participat nou experts en transició econòmica de les diferents entitats del Fòrum.

A la roda de premsa han participat Jaume Garau (Fundació Iniciatives del Mediterrani), Jordi López (Mercat Social), Nofre Fullana (APAEMA) i Alfonso de Oleza (consultor independent de l’Observatori de les Transicions del Fòrum).

Principals conclusions de l'informe

1. DADES MACROECONÒMIQUES

Després de la crisi de la Covid, que ha afectat a tota la societat i les seves idees sobre el model econòmic, el monocultiu turístic amb el suport immobiliari continua liderant el creixement i la recuperació sense beneficis aparents entre els altres sectors.

No hi ha diversificació, l’economia social no creix i augmenta l’endeutament públic per atendre les necessitats socials. Les inversions estatals a través dels fons europeus encara no es noten al 2021. Sembla doncs que no estem immersos en la transició cap a un altre model econòmic, sinó que més aviat repetim els cicles econòmics típics de després de cada crisi.

2. TRANSICIÓ AGRÀRIA

Tot i que dos dels tres anys analitzats són anys excepcionals per la pandèmia i la sequera entre altres problemàtiques específiques de cada subsector, la progressió de l’activitat agrària en els darrers temps sembla prendre un camí interessant. El creixement del nombre d’explotacions censades i la Renda Agrària és indicador que alguna cosa està canviant respecte a la tendència negativa que duia l’agricultura a la nostra comunitat en les darreres dècades. Caldrà veure l’evolució dels pròxims anys per determinar si la tendència a recuperar sector primari es consolida, i més quan les xifres de joves agricultors no s’han mogut. S’ha de continuar treballant en el relleu generacional si es pretén una agricultura de futur, i d’igual manera, s’han de desplegar polítiques públiques que avancin cap a una equitat de gènere que està lluny d’assolir-se.

El segell ecològic, per la seva banda, continua despuntant com una alternativa que agafa força, tant en producció com en elaboració, segons les dades aportades pel CBPAE. Prest es podria arribar al 25% de la superfície agrària útil que marca Farm to Fork, l’estratègia europea publicada per la Comissió l’any 2020, de cara a 2030. Aquesta és una bona notícia per a la transició ecològica de les Illes Balears. No obstant això, l’abordatge dels reptes del sector primari és estructural i requerirà anys de reconstrucció des de la base. La incertesa que està provocant l’emergència climàtica no ajudarà. Qualsevol brot verd és benvingut.

3. TRANSICIÓ TURÍSTICA

El model que domina la nostra economia s’ha fonamentat, fins ara, en un creixement constant del nombre tant de turistes com del nombre treballadors estrangers. Això produeix un increment en la pressió humana sobre el territori i els recursos primaris, com són l’aigua, l’energia i la cultura, afectant greument al medi ambient i a la qualitat de vida dels residents. En el context actual de crisi climàtica i amb les dades que tenim a la mà, ens hem de demanar si s’està produint una transició i un canvi de model. Com hem pogut comprovar clarament, la transició del model econòmic basat en el monocultiu turístic cap a un model econòmic més diversificat, menys dependent, més sostenible a llarg termini i més just, NO s’està complint, sinó que continua expandint-se amb alguns elements positius de diversificació com la millora del sector públic o l’industrial, així com el decreixement del sector agrari i de les activitats científiques.

Pel que fa al sector turístic, un indicador important que podria ser palanca de transició és la despesa anual turística, un fenomen que reforça la tesi que l’arxipèlag ha d’apostar per créixer en qualitat i no en quantitat en aquesta matèria però totalment insuficient per a sostenir per si mateix el canvi necessari del model productiu de les Illes. La transició a un model més equilibrat i sostenible serà un procés llarg i continu, fonamental per garantir un futur pròsper per a l’illa i els seus habitants. Els discursos que es fan a tots els àmbits, tant públics com privats, han de poder ser sostinguts per les dades dels indicadors clau.

Tornam a insistir en la proposta de constituir quan abans l’Observatori de les Transicions, per fer un consens entorn els indicadors que ens demostren on estem transicionant i on no ho fem.

L'informe complet es pot consultar aquí.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Amb la venia del qui comanen= els hotelers, fa 8 mesos
Mentre qui comanen, que són els hotelers, els hi surti a compte...
Fins que hi arribi el moment que no surtin els comtes perquè no trobin personal que doni abast als innumerables establiments de restauració i oci...
Fins que destinacions alternatives no sigui més competitives, com ara el nord d'Africa...
Fins que no hi arribi el moment en què ses Illes perdin l'atractiu per tant esgotament de recursos que està generant la sobrecarga i insostenible turistificació...
Fins que els negocis obligatòriament paguin els tributs allà on hi operen (com els depredadors vehicles de lloguer,...)...
Fins que el sistema no s`autoreguli d'aquesta manera, no hi ha res a esperar de la xacra política.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente