Lila Thomàs, Neus Sánchez i Biel Jordà han participat aquest dimarts a la roda de premsa de la plataforma Visc a Mallorca, on han explicat que la participació electoral no ha fet més que baixar en els darrers anys. Així, i segons les dades, a principis de segle, el vot rondava el 60%. A les eleccions del 2019 fou del 55%. Aquestes properes eleccions, segons totes les enquestes, amb prou feines arribarà a la meitat del cens.
Davant aquesta situació, la plataforma considera que «cal que les institucions públiques, el Consell, el Govern i la Delegació del Govern central comencin tot d'una una forta campanya de foment del vot, especialment entre els joves». «Si no, correm el risc que el guanyador de les eleccions sigui l'abstenció», ha sentenciat la portaveu, Lila Thomàs.
Entre les causes de l'augment del desinterès per la política, la plataforma Visc a Mallorca ha indicat que «vivim una època de falses notícies» i del «quan pitjor, millor». A més, la pandèmia de la COVID-19 ha intensificat aquestes tendències. «És cert que els casos de corrupció i la prepotència d'alguns no ajuden a prestigiar la política, però cal saber distingir: No tothom és igual», afirma Thomàs.
Així mateix, Neus Sánchez ha afegit que «l'augment de la inflació, la manca d'habitatge accessible, la pèrdua d'ús social de la nostra llengua, l'espoli fiscal, els costos de viure a una illa, el domini del patriarcat o el canvi climàtic... i, sobretot, la necessitat d'una revisió a fons del model socioeconòmic actual són alguns dels reptes als quals hem de fer front com a societat. Aquestes eleccions són molt importants, cal anar a votar. Que la gent voti el que vulgui, però que vagi a votar».
Recordam que Visc a Mallorca és una iniciativa impulsada per diverses personalitats de la societat civil mallorquina, que pretén fomentar el vot a les pròximes eleccions i evitar l'abstenció. Entre els firmants del manifest es troben l'expresident del Govern Cristòfol Soler; els exconsellers del Govern Celestí Alomar i Miquel Rosselló; els gestors culturals Clara Fontanet, Mahecor Mbengue i Enric Pozo; la politòloga Neus Tur, l'investigador Biel Jordà i l'ecologista Margalida Ramis.
A la roda de premsa, a més, s'ha anunciat el llançament de la pàgina web www.viscamallorca.com, per a facilitar les adhesions al manifest, així com la presència de paradetes informatives a la celebració del 1r de maig i a l'Acampallengua. També han anunciat que la campanya tendrà com a acte final una festa el proper 4 de maig, on hi haurà parlaments, música, menjar i beure.
Amb 8 anys no només no hauran revertit el mal que va iniciar el discurs i l'actitud colonial del govern Bauzá, sinó que s'ha accentuat.
Així és molt millor que governin directament els que ens volen exterminar a cara alta. Com a mínim, així, l'etnocidi tindrà oposició, no com ara, que ens van sedant des de l'administració i, a més a més, tenim una oposició clarament lingüicida.
És hora que tornin a fer feina i, al carrer, ja podran tornar a provar de convèncer-nos que ells són la solució. A veure qui se'ls creurà. Per mi que vindran uns quants d'anys de lluita al carrer i hauran de sortir alternatives creïbles després d'aquesta gran estafa que hem viscut.
És dramàtic el que vindrà, i haurem de resistir i plantar-nos com a societat (una altra vegada). Més crítics haurien d'haver estat amb la majoria que farà 8 anys que no ha tingut temps de complir i fer complir les lleis més bàsiques en favor de la llengua. Que no gosin culpar l'abstenció.
Les fake news són IB3 (et altri) promocionant Vox per fer por i fer-nos votar per evitar el mal major malgrat els incompliments constants. Les fake news són amagar l'extermini cultural que avança sense aturador amb la complicitat de la majoria política que gestiona Balears i Espanya des de fa anys, i que prometia que l'aturaria.
Han de canviar molt les coses d'aquí a les eleccions per guanyar-se el vot dels estafats.