cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
20°

Un equip d’arqueòlegs descobreix evidències de la celebració del solstici d’hivern a la Menorca d’època talaiòtica

Aquesta setmana s’ha publicat un article científic que descriu un esdeveniment arqueoastronòmic en un edifici talaiòtic menorquí, no detectat fins ara. El fet s’ha documentat al recinte de taula oest del poblat de So Na Caçana (Alaior). Durant el solstici d’hivern, els rajos del sol entren dins l’edifici a través d’una petita finestra, il·luminant un indret especial a l’interior del recinte.

Els autors de l’article proposen que aquest fet representaria, per als menorquins d’època talaiòtica, una hierofania. És a dir, que el sol constituiria una de les divinitats principals del panteó talaiòtic i que la penetració dels seus rajos dins del recinte de taula representaria una manifestació d’aquesta entitat divina.

Els recintes de taula són espais religiosos exclusius de Menorca, que varen estar en ús durant el període talaiòtic final, entre el 600/500 aC i el segle I aC. Tot i que l’element més conegut d’aquests edificis és la taula pròpiament dita, un gran element en forma de T format per dues grans lloses, es tracta d’estructures complexes, que segueixen sempre un mateix esquema constructiu. Presenten una planta en forma de ferradura, amb una façana lleugerament còncava, al centre de la qual s’hi situa la porta d’accés. En una posició més o menys central encarada amb la porta, hi trobam la taula. A l’espai que queda davant de la taula, a mà dreta, hi apareixen normalment les restes d’una foganya. A l’esquerra, un poc més enrere de la taula i encastada a la paret del recinte, hi ha generalment una pilastra construïda amb una gran llosa. És davant d’aquesta pilastra on s’han trobat, en alguns recintes de taula, representacions de divinitats. És el cas de Torre d’en Galmés, on s’hi va trobar una figureta que representa al déu egipci Imhotep, o Torralba d’en Salort, on es varen recuperar una figureta d’un brau, tres peus d’un cavall i dos cremadors de substàncies aromàtiques que representen a la deessa púnica Tanit.

Quan es va excavar el recinte de taula oest de So Na Caçana, als anys vuitanta del segle XX, es va constatar que no s’havia conservat cap representació de divinitats a l’interior del recinte. No obstant, s’hi pot apreciar una pilastra plana, a l’esquerra de la taula. Les seves característiques i ubicació permeten assimilar-la al lloc on es varen col·locar les divinitats en els recintes de Torre d’en Galmés i Torralba d’en Salort. És lògic pensar, per tant, que si al recinte hi va haver en algun moment figures de déus, es vagin col·locar en aquest lloc.

Per altra banda, alguns autors havien descrit feia temps l’existència d’una petita finestra a la façana del recinte de taula oest de So Na Caçana, tot i que no s’havia proposat cap hipòtesi concreta sobre la seva funció. Aquesta obertura té uns 20 cm d’alt i 15 cm d’ample, i està situada a uns 2 m d’alçada. Es troba al costat esquerre de la façana, mirant cap a la pilastra on sabem que es col·locaven les representacions de les divinitats en alguns recintes de taula.

«Durant el 2020, en una visita al lloc, vam veure que la orientació i la inclinació d’aquesta obertura podia estar relacionada amb la posició del sol durant el solstici d’hivern», comenta Irene Riudavets, investigadora principal de l’article. Així, es va fer una primera prova amb l’aplicació per a dispositius mòbils Photopills, que s’utilitza per a planificar fotografies d’esdeveniments astronòmics, amb resultats positius: es va comprovar que cap al migdia del solstici d’hivern, els rajos del sol penetraven dins de l’edifici i il·luminaven la zona davantera de la pilastra on es situaven les representacions de les divinitats.

No obstant això, va ser necessari comprovar que aquest fet també tenia lloc més de dos mil anys enrere, ja que els canvis en la inclinació de l’eix de rotació de la terra, al llarg dels mil·lennis, podrien haver marcat una diferència entre l’actualitat i l’època talaiòtica. Per tal de fer aquesta comprovació es va fer un aixecament en 3D de l’edifici, a través de la tècnica de la fotogrametria. A continuació, utilitzant aquest model digital del recinte, es varen realitzar simulacions mitjançant el programa informàtic Stellarium 0.21.2, que permet calcular la ubicació dels astres en qualsevol moment concret, al llarg dels darrers mil·lennis.

A través d’aquestes aproximacions es va poder comprovar que el fenomen també es produïa en època talaiòtica. Durant les setmanes anteriors al solstici d’hivern, el sol començava a entrar per l’obertura durant les hores centrals del dia. A mesura que s’acostava la data del solstici, els rajos de llum penetraven més profundament dins l’edifici. Així, durant els dies més curts de l’any, els rajos solars arribaven a il·luminar la zona situada davant de la pilastra on es col·locaven les representacions de les divinitats.

«A l’actualitat, el fenomen és perfectament observable», afirma Irene Riudavets. «Ho vam constatar durant el solstici d’hivern de 2020, durant el qual es va tapar amb plàstic opac aquesta part de l’edifici, recreant el sostre que hauria tingut originalment el recinte, per tal de generar la foscor necessària. El raig de llum es va fer visible de forma molt clara, tal i com es pot observar a les gravacions realitzades en time-lapse».

Al treball publicat es planteja que la capacitat de situar en el temps el solstici d’hivern devia ser especialment important per a les comunitats talaiòtiques menorquines, ja que una de les bases de la seva subsistència era, juntament amb la ramaderia, l’agricultura dels cereals. En època històrica, el solstici d’hivern ha marcat a l’illa el final del període de sembra del blat, i possiblement en època talaiòtica el cicle agrícola era similar.

«Estudis com aquest demostren que, des de l’antiguitat, l’ésser humà ha alçat la vista al cel, admirant la seva bellesa, la seva immensitat i la seva utilitat», diu l'astrofísic Sebastià Barceló Forteza, coautor de l'estudi. Aquest investigador és també el responsable de l'equip Es nostro cel que es troba a les portes de batiar un sistema estel·lar amb noms de la cultura balear. «Arreu del món, en el cel s’han plasmat històries, mites i llegendes. També a les illes Balears, tal com podem veure en la seva herència cultural i arqueològica», remarca.

El treball ha estat publicat a Spal. Revista de Historia y Arqueología, de la Universitat de Sevilla, i es pot descarregar aquí: https://revistascientificas.us.es/index.php/spal/article/view/22469

Els seus autors són Irene Riudavets González (Doctoranda a la Universitat de Barcelona/NURARQ SC/Institut Menorquí d’Estudis), Antoni Ferrer Rotger (Institut Menorquí d’Estudis), Sebastià Barceló Forteza (Dpto. de Física Teórica y Cosmología, Universidad de Granada), Gerard Remolins Zamora (Università di Bari/ReGiraRocs SLU), Antoni Cladera Barceló (PhotoPills SL) i Cristina Bravo Asensio (Institut Menorquí d’Estudis/NURARQ SC).

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lunatic, fa dervers d'un any
Alterego multileches: el Sol tarda de 200 a 300 MIL.LIONS d'anys en completar la seva òrbita. Ja sabem que ets un vell pudent, però ni tu tens 300 mil.lions d'anys per saber quina era la seva òrbita. Ja fas bé, ja, siguent anònim.
Valoració:0menosmas
Per Irene, fa dervers d'un any
Evidentment, tal i com s'explica de forma molt detallada a l'article científic, s'ha tingut en compte el canvi en la inclinació de l'eix de la terra. per saber si ocorria abans. S'ha realitzat un aixecament de l'edifici en 3D i s'ha georreferenciat per poder fer simulacions amb programes d'astronomia que t'indiquen la trajectòria dels astres l'any que tu vulguis (en aquest cas, vam simular diversos moments de lèpoca del talaiòtic final). I sí, efectivament, també ocorria. Estaria bé que abans d'opinar, es llegís l'estudi complert...
Valoració:14menosmas
Per alterego, fa dervers d'un any
una teoría MUY discutible.
el sol hace tres mil años no describía la misma órbita que hora, por lo que si ahora al entrar por esa "ventana" marca el solsticio, antes NO lo marcaba
Valoració:-12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente