Quin és el paper social que ha tengut la llengua catalana aquests darrers 40 anys? Aquesta és la pregunta que dBalears planteja als seus lectors en aquesta segona enquesta centrada en els actes de commemoració de les quatre dècades de l'aprovació de l'Estat d'Autonomia.

Resulta evident que, en termes generals, l'Estatut ha suposat un impuls envers la normalització de la llengua pròpia. Tant en l'àmbit administratiu com en l'àmbit social, la llengua catalana s'ha fet present dins la societat, que no només la contempla com una llengua relegada a l'àmbit privat, com passava en temps del franquisme.

No obstant això, la situació de la llengua no és la desitjable. La majoria considera que queda molta feina per a fer cap a plena normalització. Una bona mostra són les constants discriminacions lingüístiques que es donen en tots els àmbits socials. També n'és una bona mostra la polèmica generada per l'exempció del català a la sanitat que gràcies a l'impuls de la societat civil s'ha pogut aturar.

Fins i tot, algunes veus apunten que les Balears viuen un procés d'emergència lingüística i que, si no es reverteix, en poques dècades el castellà pot arribar a substituir el català com a llengua social predominant.

Davant aquesta situació, dBalears demana als seus lectors com veuen aquests 40 anys d'autonomia política en termes de normalització lingüística. Les respostes de l'enquesta són les següents:

-El català s'ha consolidat com la llengua pròpia de les Balears.

-Ha suposat un impuls, però queda molta feina per a fer cap a la plena normalització.

-Les Balears viuen un procés d'emergència lingüística i el castellà amenaça de substituir la llengua pròpia.