OCB: «És inacceptable el menyspreu del Govern cap a la llengua pròpia i oficial del territori en tractar-la de nosa prescindible»

L'entitat manté que l’IB-Salut ha optat per «una exempció salvatge dels coneixements de català per a estabilitzar 2.283 places de personal mèdic i d’infermeria, sense demanar-los coneixements de català ni ara, ni d’aquí dos anys, ni mai». D’aquesta manera, s’aplica, de manera contrària a la legalitat, una exempció que està restringida als casos en què una mancança de professionals pugui posar en perill la prestació assistencial. «El Govern aplica l’exempció de manera massiva i indiscriminada al 100% de les places de totes les especialitats i categories de medicina i infermeria, sense ni tan sols prendre en consideració l’existència d’interins capacitats lingüísticament i propiciant que esdevenguin fixos, aspirants sense el requisit en detriment d’altres que sí el tenen», apunta l'OCB.

Notícies relacionades

Armengol reconeix que els drets lingüístics «també són importants» però que la salut va «primer de tot»

Així, consideren que amb aquest despropòsit l'IB-Salut «castiga els ciutadans, que veuen vulnerats els seus drets lingüístics i especialment tots els interins que aquests darrers anys s’han esforçat fent cursos, realitzant proves i obtenint la capacitació de català corresponent». A més, l'OCB reitera que amb la negativa a rectificar, el Govern posa en perill el procés d’estabilització d’interins del personal sanitari, arriscant-se a una paralització o anul·lació judicial del procés i a perdre els fons europeus compromesos. «El Govern falta a la veritat quan afirma que el procés està acabat: encara hi ha marge de rectificació de les convocatòries. És només una qüestió de voluntat política», sentencia l'entitat.

L’OCB considera «lamentable» que, en la Sanitat pública, el Govern de Francina Armengol es posi «al mateix nivell» que el de Bauzá. «A la pràctica, no aplicar el requisit equival a eliminar-lo. Per això, exigeix al Govern una rectificació urgent: no ens volem resignar a ser ciutadans de segona a la nostra pròpia terra», conclou.