La delegació de l'Obra Cultural Balear a Inca va organitzar aquest passat dimecres, 28 de desembre, l'acte de la Diada de Mallorca. La trobada va tenir lloc a la plaça de Santa Maria la Major, on desenes de persones es varen concentrar per dur la Senyera fins a la plaça de l'Ajuntament, acompanyats per una colla de xeremiers. Allà, Joan Planes Ferragut, president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) va ser l'encarregat de fer el pregó en commemoració de la Diada de Mallorca. Després de ser presentat pel president de l'OCB d'Inca, Cristòfol Soler.

Planes va ressaltar que: «La Festa de l'Estendard és una efemèride especial i emblemàtica per a molts de mallorquins i mallorquines que commemora el naixement del nostre poble com a nació de llengua i cultura catalanes. Recorda la nostra data fundacional. Per a tots nosaltres és, i ha de ser sempre, una diada d'autoafirmació de la nostra identitat diferenciada com a poble i com a cultura, però també de reivindicació dels nostres drets polítics i de la nostra voluntat d'autodeterminació. Afirmar que la nostra supervivència com a poble està en perill no és un acte d'alarmisme sinó, simplement, una mostra de sentit i coneixement de la realitat.»

El president de l'ASM va ser força contundent pel que fa a tots els polítics que militen en partits vinculats a l'àmbit nacional de Mallorca demanant-los que: «adoptin polítiques més explícites, valentes i decidides a favor dels nostres drets com a poble, del nostre dret a l'autodeterminació i de la defensa de la nostra cultura i la nostra llengua. Malauradament, aquests darrers anys hem pogut observar una relaxació incomprensible i imperdonable, tant des del caire institucional com dels partits de país, en el foment de l'ús de la llengua catalana i en el compliment de les normatives aprovades, i també en l'explicitació dels símbols que ens identifiquen com a ciutadans de la nació catalana. No podem tolerar, ni un moment més, la passivitat dels nostres polítics i de les institucions polítiques.»

Però, Planes, també va adreçar unes paraules als ciutadans: «No és menys important i prioritari que cada ciutadà en particular assumeixi que també la implicació i el compromís actiu personal són i seran de vital importància per a revertir aquesta minorització i assimilació cultural lingüística. De ben segur que tots podríem i hauríem de fer molt més, tant en el terreny de les decisions personals de cada dia com donant un major suport altruista i una major escalfor a les entitats de tot ordre que treballen per la dignitat de la nostra terra i de la nostra llengua i cultura. Aquest any precisament podem posar alguns exemples individuals i col·lectius molt significatius, que ens han deixat transmès els valors de lluita contra les injustícies i l'explotació fiscal dels poders nobles i oligarques, així com dels sentiments d'estima a la nostra llengua i cultura catalanes i d'orgull de pertinença als Països Catalans».

Els tres exemples que Joan Planes va exposar foren: la Germania de Mallorca (1521 - 1523), la revolta col·lectiva de lluita més important de la història de Mallorca, de la qual aquests anys es commemora el cinquè centenari, celebració en què s'han implicat moltes entitats i persones. En Joan Fuster, assagista i historiador cultural valencià, de qui aquest any es celebra l'Any Fuster, pels 100 anys del seu naixement i els 30 de la seva mort, una altra efemèride molt important i farcida de significació cultural i de país. I l'Obra Cultural Balear, l'entitat cívica i cultural de més solera i referència envers la promoció de la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears. El lema de la qual és 'Llengua, Cultura i País' i que aquest any celebra el seu 60è aniversari.