Segons ha pogut saber dBalears, un grup de persones interessades a títol particular i algunes entitats culturals i sindicals valoren la possibilitat d’interposar un recurs contra les convocatòries d’IB-Salut corresponents als processos d’estabilització d’interins.

Fonts jurídiques consultades per dBalears expliquen que les convocatòries podrien ser anul·lades pel TSJ. D’una banda, perquè s’hi aplica l’exempció prevista a la Llei 4/2016 de forma indiscriminada, per a totes les places de metges i infermers, quan estava prevista, en la seva disposició transitòria segona, com una mesura excepcional i degudament motivada. En aquest cas, les exempcions es vinculen a un mateix informe, emès dia 25 de febrer de 2022 de forma genèrica, per a totes les places, sense la més mínima justificació que requeriria una disposició tan excepcional. D’altra banda, perquè, tot i aquesta excepció, tampoc no s’hi preveu la moratòria per acreditar el nivell de català en el termini de dos anys, com sí que ocorre a la resta dels processos d’estabilització d’interins, incloent-hi els que afecten places d’IB-Salut diferents de les de metges i infermers, en contra del que preveuen les bases generals de la convocatòria, on s’estableix que hi és d’aplicació el Decret Llei 6/2022, que ho regula en la seva disposició addicional tretzena.

El TSJ de les Illes Balears ja va anul·lar fa uns anys, estimant un recurs de l’STEI, el Decret 8/2018, de 23 de març, sobre el requisit de català a la sanitat, per anar en contra de la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública. Ara sembla que el Govern reincideix en l’error i s’exposa a tornar a perdre en els tribunals per un motiu encara més greu: en el cas dels sanitaris, no només s’elimina el català com a requisit d’ingrés a la funció pública, si no que ni tan sols s’hi preveu la moratòria de dos anys per acreditar coneixements de català, com es fa en tota la resta de processos d’estabilització d’interins. En el cas de les places de metges i infermers el Govern ha optat de forma sorprenent per una exempció vitalícia de coneixements de català sense cap explicació.

Fa uns dies, l’OCB manifestava, en un comunicat, que la conseqüència de tot això «és convertir el Servei de Salut en una anomalia en el context de les administracions públiques, en un forat negre on els ciutadans de les Illes Balears no poden exercir el seu dret d’opció lingüística amb normalitat». Així mateix, l’entitat cultural recordava que d’acord amb les dades de la Memòria 2020-2021 de l’Oficina per a la defensa dels drets lingüístics, «el Servei de Salut és l’organisme autonòmic que més expedients sobre vulneració de drets lingüístics ha generat durant el període desembre 2020/desembre 2021: 79 sobre un total de 208, la qual cosa representa un 38 % del total i un 66 % dels casos que afecten l’Administració autonòmica». I que «bona part són casos en què s’han produït problemes en les interaccions orals entre els pacients i el personal dels serveis sanitaris que han impedit l’usuari expressar-se en català amb normalitat i veure’s forçat a renunciar a l’exercici legítim dels seus drets lingüístics. La raó fonamental descansa en la manca de competència en llengua catalana del personal del Servei de Salut. Sense respecte a la llengua de preferència del pacient no hi ha assistència sociosanitària de qualitat.»