Plataforma per la Llengua va rebre 16 queixes per discriminacions lingüístiques a la Universitat de les Illes Balears durant el curs 2021-2022 en el marc de la campanya 'La universitat, en català'. Aquesta campanya, impulsada per l'ONG del català juntament amb el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), va arrencar l'octubre de 2021 amb l'estrena d'un web que permet, amb un tràmit de menys de cinc minuts, fer arribar a l'entitat i a les universitats les denúncies per discriminacions lingüístiques.

Les 16 queixes rebudes abracen diferents tipologies de discriminació, però responen fonamentalment a canvis de llengua d'una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent (sis queixes, el 37,5 % del total) i a la manca d'oferta d'assignatures en català (cinc queixes, el 31,25 % del total).

Entre les queixes rebudes, per primera vegada es denuncia que hi ha alumnes de SICUE, el programa estatal d'intercanvi d'estudiants universitaris, que reclamen fer la classe en castellà. Fins ara es coneixia que hi havia alumnes d'Erasmus, el programa europeu d'intercanvi, que feien aquesta petició de canvi d'idioma, però no estudiants de SICUE, uns alumnes que, en principi, com que són de l'Estat espanyol, haurien de ser molt més coneixedors que la llengua de les Illes Balears és el català i que, en tot cas, tenen molts altres territoris de l'Estat on poden fer l'estada universitària en la seva llengua. Aquests canvis de llengua apunten que hi continua havent manca de consciència lingüística per part de molts professors, que canvien d'idioma si algun alumne ho reclama trencant el principi de seguretat lingüística dels estudiants. A més, també es denuncia que la majoria d'alumnes que demanen fer les classes en castellà són estudiants d'intercanvi que arriben sense saber, amb prou feines, que a les Illes es parla català, una realitat que la UIB hauria de solucionar oferint-los més informació del context sociolingüístic abans que decideixin venir.

L'entitat també ha rebut queixes que denuncien que la UIB no prioritza el català als cartells ni als rètols informatius en àmbits com ara els laboratoris o les sales d'informàtica, o que assenyalen que la universitat respon en castellà els correus d'un alumne que s'hi ha dirigit en català. A més, també ha detectat una queixa d'una alumna que explica que es va sentir discriminada per part dels companys en un treball en grup per parlar en català, un fet que, probablement, no hauria passat, com raona l'alumna, «si la mateixa universitat tingués més respecte a la llengua».

Tot i que la Facultat de Ciències, l'Escola Politècnica Superior i la Facultat de Filosofia i Lletres són les facultats que més queixes van generar durant el curs passat, el nombre reduït de queixes, la dimensió diferent de cada facultat i la sensibilització diversa dels estudiants fan que no es pugui dir que això és un reflex de la situació lingüística de cada facultat. Pel que fa als estudis de Dret, per exemple, l'entitat va analitzar la situació de la llengua en els estudis dels graus i màsters de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, i va constatar que a les Illes Balears la presència de la llengua hi és gairebé anecdòtica o inexistent i que durant el curs passat es va estancar el creixement de l'oferta d'assignatures en català en relació amb l'oferta de cursos anteriors.

Nombre de queixes per facultat:

Més de 330 queixes a Catalunya, País Valencià i Illes Balears

Si tenim en compte totes les universitats de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, la campanya 'La universitat, en català' va rebre fins a 334 queixes durant el curs passat. D'aquestes, el 52,3 % van ser per canvis en la llengua de docència, un percentatge molt superior al de les Illes Balears; el 24,3 %, per manca d'oferta en català, i el 23,4 %, per vulneracions d'altres drets lingüístics, en tots dos casos un percentatge inferior al de les Illes Balears.

Mentre que en el conjunt del territori les queixes van baixar durant el segon quadrimestre respecte del primer, al País Valencià les queixes van augmentar lleugerament (d'11 a 12) i a les Illes Balears el creixement va ser molt més important i va passar de 3 queixes registrades a 13.

Plataforma per la Llengua recorda que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears atorga al Govern balear la competència exclusiva en la programació i coordinació del sistema universitari i especifica que un dels objectius dels poders públics ha de ser la normalització del català. En el cas de Catalunya, la Llei d'universitat fixa que el català ha de ser garantit en tots els àmbits docents de les universitats i, pel que fa al País Valencià, l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia estableix el català com a llengua oficial i especifica que tothom té dret a rebre l'ensenyament en aquesta llengua.