El Ple municipal de Maó ha aprovat la declaració com a Filla Il·lustre de la Ciutat de Margarida Orfila i Tudurí, en un reconeixement públic de la brillant trajectòria d’aquesta professora i compositora maonesa, que va destacar notablement en el món de la composició i l’ensenyament musical.

L’Ajuntament, que ha aprovat la distinció d’Orfila i Tudurí per unanimitat, considera que el conjunt de la seva obra, caracteritzada per una qualitat i una personalitat ben definida, la fan mereixedora del títol de Filla Il·lustre de Maó.

El proper 22 d’octubre se celebrarà un acte institucional per a nomenar Margarida Orfila com a Filla Il·lustre, que està previst que compti amb la presència d’alguns dels seus familiars.

La regidora d’Igualtat i Participació Ciutadana, Catalina Ferrer, ha posat en valor el reconeixement que suposa per a aquesta figura: «Margarida Orfila i Tudurí va tenir una trajectòria musical d’èxit, en un moment en què poques dones es podien dedicar a altres aspectes que no fossin la seva família. La ciutat de Maó ret homenatge a aquesta gran dona, intel·ligent, treballadora i humil».

Orfila, compositora, pianista i professora

Margarida Orfila va néixer a Maó el 10 de setembre de 1889. Tal com relata el treball d’Isabel Fèlix Riera, L’obra pianística de Margarida Orfila i Tudurí, amb només sis anys es va presentar com a pianista al Circo Colón, de Maó, on va rebre un èxit rotund.

Orfila, que va haver de traslladar-se, juntament amb la seva família, a Barcelona, va estudiar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona –d’on sortien els músics més rellevants d’aquell moment–, una etapa que li va aportar diferents premis i distincions. Precisament en aquesta mateixa Escola van transcorre els cinquanta anys que es va estendre la seva trajectòria professional, com a professora de Solfeig i Teoria.

Pel que fa a la seva feina com a compositora, va deixar treballs d’harmonització, com La metzinera descarada (1808) o Tres melodies per a cant i piano: Non-non, Cançó d’abril i Pasqua Florida (sobre l’any 1909).

La maonesa va adquirir àmplia preparació musical, cosa que, combinada amb el seu talent i precocitat, no eren habituals en les dones de l’època, i el 1909 es va convertir en la primera dona en acabar els estufis superiors de Contrapunt i Fuga a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, circumstància que la va situar en el camí de la composició.

En la seva intensa etapa com a pianista, va tenir l’oportunitat d’interpretar la seva obra a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, entitat musical de referència a l’illa, en aquella època, on varen tenir lloc alguns dels seus concerts.

Havent obtengut anteriorment diferents premis en concursos i distincions diverses, Margarida Orfila es va casar, l’any 1913, amb Frederic Alfonso i Ferrer, d’origen valencià, compositor i professor de Solfeig i Teoria a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Els seus descendents també varen tenir inquietuds artístiques.

Passada la Guerra Civil i soferta la mort del seu marit, la pista musical de Margarida Orfila reapareix a Menorca l’any 1952, quan ja tenia 62 anys; aquí va interpretar la seva obra Scherzo.

Va morir el 1970, amb 80 anys. Poc després, el Grup Filharmònic de l’Ateneu de Maó li va retre un homenatge pòstum, en forma de concert, durant el qual va interpretar dues de les seves obres.