Els ecologistes denuncien que l’administració fa «cada cop una interpretació més laxa de la norma en el que li resulta convenient, a part d’obviar tots els mecanismes de participació prevists a la pròpia Llei i reglament de l’ITS, de manera deliberada i reiterada».
«La justificació que va poder proporcionar la pandèmia de la COVID ha desaparegut, afortunadament, pel fort restabliment de tots els sectors productius, estimulat per una temporada turística excessiva en termes de turistes, IPH i ocupació. És per això que la informació que segueix formulant el Pla al que estableix l’article 36 de la Llei 2/2020 de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 resulta ja extemporània i sense cap fonament», han explicat.
A la reunió de la Comissió anterior a l’aprovació del Pla anual 2023, remarquen que la Conselleria els va informar (sense cap tipus de possibilitat de decidir) sobre la destinació del pressupost durant la pandèmia –moment en què l’impost fou confiscat per part de l'administració-. Les partides més grosses eren: transferència als Consells (15M), Agència d’Estratègia Turística AETIB (10M: bons turístics, concert 40 principales, màrqueting...), avals ISBA a empreses (7M), FOGAIBA (9M)...
«Ara superat –de moment– l’efecte de la pandèmia, insistim que cal el compliment dels acords de governabilitat de Bellver relatius a la revisió de les finalitats de l’ITS: cal tornar a garantir la disposició d’un impost finalista, revisar les finalitats, la presa de decisions i garantir la transparència i la participació real i efectiva dels òrgans de decisió», reclamen.
L’aprovació en el Ple de la Comissió del Pla Anual 2023 amb el vot motivat en contra d’Amics de la Terra i l’absència del GOB deixa clar que la intenció continua sent de «disposar i pervertir els objectius inicials de l’impost».
Dues mostres del que es va aprovar en la sessió de 28 de juliol de 2022:
1.- Creació d’una comissió de treball que assessorarà en la valoració tècnica dels criteris subjectius, formada exclusivament per direccions generals del govern. Obviant el que disposa la Llei en relació en els instruments de presa de decisions participats.
2.- Prioritats del Pla Anual 2023(diferents al que marca la llei, art. 19.3: "a) Protecció, preservació, modernització i recuperació del medi natural, rural, agrari i marí"):
a) Mitigació i adaptació al canvi climàtic.
b) Accés a l’habitatge i solucions front a l’emergència habitacional.
c) Economia blava sostenible, biodiversitat marina i ciències del mar.
d) Biomedicina i ciències de la salut.
e) Mobilitat sostenible.
f) Economia circular.
g) Projectes de R+D+I, especialment els vinculats amb algun dels sectors
identificats en les lletres anteriors.
Els ecologistes remarquen que «queda cada vegada més clar, doncs, el desviament dels fons a finalitats diferents de les establertes per la llei, la nul·la voluntat d’obrir el debat sobre les finalitats de l'ITS incomplint els acords de Bellver (acord 91) de manera oberta i participada, ni tan sols garantint la participació dels membres de comitè executiu i el ple de la Comissió i la manca de transparència absoluta, amb designacions totalment confuses sobre els 'conceptes finançats' de les partides aprovades, que obre la possibilitat també a plantejar projectes tan desbaratats com la promoció turística via influencers de Platja de Palma en temporada baixa per part de l’Ajuntament de Palma».
Per això, exigeixen l’habilitació dels espais de presa de decisió prevists a la Llei de ITS per a poder incidir en l’aprovació dels projectes que s’hi han presentat. Des de les entitats reclamen posar en marxa un equip de treball que revisi les finalitats de l’ITS (art. 19.3), elabori l'estratègia, com a mínim per un període quinquennal i que s’obri un procés per a tornar a redactar la composició, el sistema de votació i de valoració de projectes.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per què els menorquins han respectat allò que els van deixar els seus avantpassats i els mallorquins i eivissencs han implantat els dogmes neoliberals més ferotges? No deixam de llegir o escoltar debats polítics que són abstractes, que no baixen al que passa al territori. Ningú no s’ha penedit de decisions que estan fent tant de mal al nostra poble illenc. Hem d’anar a les causes per trobar les solucions, es hora de pensar amb un altre sistema de convivència, escoltar als experts, donar pas als joves, que es retirin els polítics que ja duen anys i no se n’han sortit, crear comunitats més reduïdes per gestionar el dia a dia, fomentar el cooperativisme (no la promoció turística, on anau !!!!!, ni més recerca, ni innovació, no més producció, no més edificis administratius com diu el PI). Hem de construir societats que avancin segons les necessitats, així com fa l’agricultura tradicional que sembra el que és de temporada o deixa descansar la terra per tornar a produir. Les regles que ens hem posat no resolen els problemes d’avui. Són moltes preguntes, massa (per què augmentar l’edificabilitat dels hotels, per què concedir tres creuers al dia al Port de Palma, per què ampliar carreteres, per què més cotxes de lloguer…….) Avui tal vegada sigui el moment d’imaginar nous escenaris de futur, podem aprendre d’altres. Si no canvien les condicions que permetin aquesta massificació il·limitada, l’únic que se aconsegueix en canviar els governs és aclarir el camí per que altres facin el mateix. Estam amb el pensament catastrofista que qualsevol canvi per millorar la nostra comunitat és inviable políticament. Com diu l'antropòloga Yayo Herrero “Es otro tipo de determinismo, que viene marcado por la falta de confianza en lo que las personas pueden comprender y construir en común”. També diu: “La permanencia constante en la abstracción es el privilegio de quienes no tienen la obligación de ocuparse de lo concreto».