cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

Un equip d’investigadors de la UIB desenvolupa un sistema de seguiment mitjançant satèl·lits de l’impacte de la sequera sobre l’agricultura

202637

Un equip d’investigadors del grup de recerca en Climatologia, Hidrologia, Riscs Naturals i Territori (CLIMARIS) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha desenvolupat, per encàrrec de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern, un sistema de seguiment mitjançant imatges de satèl·lits de l’impacte de la sequera sobre l’agricultura de les Illes Balears.

Es tracta de controlar la resposta dels conreus de secà a la precipitació a partir de l’observació, per teledetecció, del grau de desenvolupament que tenen les plantes en cada moment de l’any i en relació amb el que els correspondria teòricament si seguissin el comportament mitjà que han mostrat al llarg d’una sèrie històrica de 20 anys, des de l’any 2000.

Les anomalies negatives en el desenvolupament dels conreus correspondran a factors d’estrès, que generalment es relacionen amb la manca de precipitació, tot i que també poden veure’s influïts per altres factors com la temperatura i el moment de sembra. Com el sistema de control també seguirà l’estat de desenvolupament de les masses de vegetació natural, es podran discriminar més bé les circumstàncies.

El seguiment es fa a través d’imatges de satèl·lits equipats amb sensors multiespectrals, i emprant un índex de l’estat de desenvolupament de la vegetació (NDVI) que permet discriminar amb força precisió la vitalitat de les plantes. El nivell de resolució que s’aplicarà (cel·la de 250 m) és prou detallat per a anàlisis a escala de comarques fisiogràfiques i de termes municipals.

Amb les dades obtengudes es confecciona una cartografia on es representen les desviacions del desenvolupament de conreus, pastures, boscs i garrigues en relació amb el que seria normal. Aquesta informació també s’obté a escala de taules, emprant com a unitats de totalització tant les divisions administratives (termes municipals) com també les comarques fisiogràfiques (unitats de paisatge amb característiques comunes de relleu, materials, sòls i altres característiques físiques) que constitueixen realment les unitats bàsiques amb què solen funcionar els fenòmens naturals. Aquesta novetat és prou important, ja que la divisió administrativa en general no concorda amb aquesta realitat, i alguns termes, com el mateix de Palma, incorporen terrenys de realitats paisatgístiques contraposades (Serra de Tramuntana, pla al·luvial de Palma i extrem occidental de la marina de Llucmajor).

La informació aconseguida a partir de la teledetecció es posarà en relació amb les dades d’observació meteorològica, particularment la precipitació i les temperatures. El conjunt es validarà mitjançant reconeixement de camp i visualització directa de parcel·les de control dins cada una de les unitats d’estudi.

Es tracta d’una eina que permet aconseguir una radiografia de les circumstàncies de la sequera agrària, ja que no està encaminada al control de recursos hídrics globals, sinó a constatar la resposta dels conreus de secà a la precipitació. S’ha de tenir en compte que la incidència dins el territori de la sequera sovint és molt contrastada entre illes i dins cada una d’aquestes entre comarques (de fet, enguany les circumstàncies de la manca de precipitació han estat especialment notòries a Mallorca i Menorca, però no tant a les Pitiüses).

Igualment, a través de l’índex de desenvolupament de la vegetació es pot anar molt més enllà per conèixer la incidència de la precipitació que no tan sols amb la simple recollida de dades meteorològiques. Pot passar que una ploguda en un moment crític del cicle de les plantes pugui afavorir una collita excepcional sense que la quantitat d’aigua precipitada sigui molt notòria. Contràriament, si hi ha un temporal de pluges quan la vegetació ha iniciat l’aturada estiuenca i els cereals han engroguit, no hi haurà cap repercussió positiva. Aquesta diferència pot tenir lloc en una escala setmanal.

La recerca que es durà a terme proporciona una informació transcendental per al món dels cereals, les lleguminoses i les pastures, però també serveix per donar suport al seguiment de l’arbrat de secà. Es podria pensar que aquestes produccions agràries tenen poca importància per al conjunt de l’economia insular, però s’ha de tenir en compte la seva transcendència en la configuració del nostre paisatge i l’enorme valor complementari al medi natural que suposen des del punt de vista de constituir un hàbitat molt peculiar per a un gran nombre d’espècies, ple d’ecotons i que ha marcat l’ocupació humana del territori.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.