Un temps, no gaire llunyà, el Dijous Sant no era festa tot lo dia, només l'horabaixa. Haurien pogut mantenir la Segona Festa de Nadal.

Un temps, no molt llunyà, el Dijous Sant no era festa tot lo dia, només l'horabaixa. Haurien pogut mantenir la Segona Festa de Nadal.

Ens lleven una festa ben arrelada en la nostra cultura i ens imposen dues festes per afavorir més l’espanyolització de les Illes, el 12 d’octubre: Festa Nacional d'Espanya i el 6 de desembre: dia de la Constitució Monàrquica .

Jo vot per la revocació de la festa, vergonyosa, del 12-O.

I aquest titular? El titular és que s'ha llevat la 2a festa de Nadal! Bé que donàrem branca el sobiranisme, l'esquerra, l'OCB, els mitjans afins, etc. contra Bauzá per això mateix. El titular havia de ser: "No hi haurà 2a festa de Nadal", no aquest que heu posat. Trob jo i molta gent.

Eivissa, petit bocí de la terra catalana

Isidor Marí, sobre un fragment d'en Felip Curtoys i una tonada tradicional

Ben pagesa i ben galana
sa cançó m'ha de sortir,
redoblada i coblejada
com solem fer per aquí.
Pes pujols i per sa plana
voldria que fes camí,
tan fort com una campana
jo la faré retrunyir,
i es qui té s'orella sana,
que escolti i podrà sentir,
que fa temps que en tenc gana
i avui us ho vénc a dir.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Que som terra catalana
ja és ben fàcil d'advertir,
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
Sa llengua mos agermana,
sa història no pot mentir,
som néts d'aquells que arribaren
l'any mil dos-cents trenta-cinc,
que amb el comte Nunó Sanç
i amb en Guillem de Montgrí
es vuit d'agost comandaren
i es moros es van rendir.
Sa derrota musulmana
en festa es va convertir,
avui és sa berenada
que feim as Puig dels Molins.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Va florir i ara ja grana,
i arriba es temps de collir,
i enc que bufin tramuntanes,
tot comença a reverdir,
sa memòria, ses solanes,
ses feixes i es vells amics.
I basta que mus separaren,
que molt més ens hem d'unir,
com es grans d'una magrana,
que no ens puguen despartir.
Entre germans ningú mana,
no ens podem desavenir.
Sa feina no serà vana
si arribam a aconseguir
sa llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i es drets que junts defensàrem
lluitant contra en Felip V.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Isidor Marí i Mayans

https://www.grijalvo.com/Isidor_Mari_Mayans/Can%E7ons_Ansa_per_Ansa/Eivissa_petit_boci.htm

"Tota la història menorquina està lligada d’arrel a la catalanitat cultural, lingüística i política. O sigui, la catalanitat és tret genètic intrínsec al menorquinisme."
Josep Joan Casasnovas (2022)

https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2022/01/11/360987/lluita-historica-per-autogovern-menorca.html

«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

"¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699