Joan Miralles i Plantalamor serà el nou president de l'Obra Cultural Balear a partir de l'assemblea que l'entitat celebra dijous vespre. Repassam amb ell els principals eixos del que ha de ser la seva feina al capdavant de l'entitat.

Què vos ha impulsat a voler ser president de l'OCB?

Tots els membres de la junta i jo mateix som persones que des de fa molts d’anys estam involucrades en diferents associacions o moviments per a la defensa i promoció de la nostra llengua i cultura i especialment en l’OCB. Com passa en altres situacions crucials com el canvi climàtic pensam que és hora d’actuar per a revifar la nostra llengua i cultura i per això hem decidit fer una passa endavant. En qualsevol cas volem deixar clar que només som una peça més de l’engranatge i convidam a tothom a ser part de la solució.

Quina és la situació actual de l'entitat?

La pandèmia ha obligat l’OCB a estar reclosa durant els darrers anys. No poder fer activitats amb normalitat ha passat factura i per això, ara que sembla que es veu la llum al final del túnel, és hora que l’Obra torni al carrer i obri les portes de bat a bat a tothom. És urgent retornar a la normalitat. D’una banda hem de facilitar a les delegacions que puguin reprendre la seva tasca i enfortir-la amb una borsa d’activitats, arribar precisament a aquells que poden ser sensibles a la nostra tasca però que per motius diversos encara no han tengut un primer contacte amb la casa. D’altra banda cal un programa ambiciós que pressioni els poders públics per a que facin la tasca que els correspon

Com creis que pot afectar a la gestió al capdavant de l'OCB la vostra vinculació a El Pi i a Habtur?

No ha d’afectar ni molt ni poc perquè són coses diferents. Estar al capdavant d’una entitat com l’Obra implica que t’has de centrar en la representació de l’entitat i mantenir la seva independència a tots els nivells. Tots els membres de la junt ho tenim ben clar.

Heu insistit que l'OCB ha de ser 'transversal', quin contingut té aquest terme per a vós?

Entenem per transversalitat que qualsevol persona que comparteixi els pilars de l’OCB llengua, cultura i país s’ha de sentir convidada a formar part de l’entitat independentment de la seva filiació política, associativa, lloc de naixement, llengua materna.... No hem de deixar de banda que el català és la nostra principal eina de cohesió en una societat tan diversa com la mallorquina. Per això, l’Obra ha de ser una entitat molt oberta, intergeneracional i amb perfils professionals molt diversos perquè hem de ser capaços d'apropar-nos i influir en sectors molt diversos que van des de l'econòmic a l'educatiu. No debades, la recuperació de la llengua a l’escola ha estat un èxit però ara, a més de fer un nou avanç des del món educatiu, hem de repetir aquest èxit als carrers, les famílies, les empreses...

Quina serà la primera acció que fareu com a president de l'OCB?

Evidentment reunir-me amb els principals representants institucionals de la nostra Comunitat per a tenir una primera aproximació i explicar-los quines són les propostes i demandes que feim des de l'OCB per a avançar en matèria lingüística, cultural i de país. Complementàriament, molta feina interna per a que les delegacions, els treballadors de la casa, la junta i les sectorials tenguem un full de ruta clar on cadascú tengui molt clar quines són les seves funcions i responsabilitats. I mentre feim tot això, l'Obra no ha d'aturar i ha de continuar fent activitats i donant resposta als reptes que vagin sortint.

Quines són les principals propostes del vostre programa?

Volem crear una OCB oberta i participativa que torni a sortir al carrer recuperant les diades cíviques que de sempre han caracteritzat l'OCB. Els dos anys de pandèmia s’han fet massa llargs i la gent necessita retrobar-se i saber que no està sola, que hi ha múscul. A més, des de la xarxa territorial, volem reforçar l’oferta cultural de les delegacions creant una borsa d’activitats i ampliant la xarxa amb delegacions com la de Palma que a hores d'ara no existeix. Totes elles i des de can Alcover han de continuar organitzant activitats de formació i aprenentatge, jornades de formació, conferències, reprendre les trobades de socis i altres de caràcter lúdic i de valorització de la nostra llengua: concerts, correfocs, esport en català... Per a fer-ho possible, haurem de descentralitzar les tasques no només entre els membres de la junta sinó entre diferents sectorials temàtiques (educació, pensament, economia, comunicació, gestió...) que ja hem començat a crear amb l'objectiu d'afavorir la participació dels socis maximitzant la capacitat de feina.

També m'agradaria dir que el projecte que proposam està centrat en les Illes Balears i per tant seria desitjable crear estructures estables amb entitats amb qui compartim objectius d’arreu de les illes. A més, volem reforçar la col·laboració que tradicionalment hem tengut amb les entitats germanes de Catalunya i País Valencià a través de la Federació Llull. Entre tots, hem de ser capaços de pressionar als poders públics (executiu, legislatiu, judicial) perquè regulin i donin suport a la llengua i la cultura posant tots els mitjans necessaris per a la seva normalització. A més, ens agradaria cercar la implicació de sindicats, empresariat, món associatiu... No em cansaré de repetir que l'OCB ha de ser la casa comuna de tots aquells qui estimen la llengua, la cultura i el país.

Quines mesures concretes inclou el vostre programa en els àmbits de llengua, de cultura i d'autogovern?

Com a junta directiva partirem d’uns punts comuns per a crear un primer full de ruta on tothom s’hi senti còmode i des de la pluralitat de perfils que tenim tenguem ben clar cap a on anar. Després, ens hem reunit amb les delegacions i els socis per a que ens aportessin la seva visió del que havia de ser i fer l’Obra a partir d’ara i amb tot plegat hem bastit un programa molt ambiciós però crec que alhora molt engrescador. A grans trets:

A nivell organitzatiu crear sectorials que permetin obrir més l’entitat a la participació directa dels socis i sobretot afrontar la diversitat de reptes que tenim al davant.

A nivell de xarxa territorial, reforçar l’oferta cultural de les delegacions creant una borsa d’activitats on cada delegació pugui aportar les activitats que cregui convenient. D’altra banda, volem reprendre les trobades de socis, crear estructures comunes per a compartir materials i crear una delegació a Palma.

Els joves han de ser una prioritat i per això promourem el rejoveniment i el relleu generacional a les delegacions però sobretot, donarem suport a col·lectius com Joves per la Llengua sempre que ens ho demanin.

Reprendre les campanyes en favor de la llengua, enfocades a reforçar l'autoestima lingüística, a garantir els drets lingüístics i a assegurar la cohesió social.

Potenciar la cultura en la vida ciutadana, com a element essencial per a la cohesió social, el diàleg i la convivència, partint de la seva singularitat i identitat pròpia, i des de la base de la diversitat cultural.

Impulsar la convivència intercultural, obrint l’entitat als diferents grups culturals de les illes des de la base del reconeixement recíproc i de la interrelació activa i participativa.

Reorganitzarem internament la casa modernitzant-ne la gestió: optimitzarnt els recursos humans i tecnològics, creixent en nombre de socis, millorant les infraestructures, les estratègies de comunicació...

Enfortir la col·laboració amb les entitats de les altres illes que comparteixen els objectius de promoure la llengua i la cultura pròpia, així com amb les organitzacions de la Federació Llull.

Treballar per mantenir una infraestructura organitzativa que permeti aprofitar el gran capital humà del país i que afavoreixi la participació dels socis.

Promoure la reflexió i el pensament sobre les polítiques lingüístiques i culturals.

Sensibilitzar la població sobre la necessitat d'un major autogovern i finançament just per a les Illes Balears.

S'acaba d'aprovar una nova Llei d'Educació, com valorau la situació de la llengua catalana en l'àmbit de l'ensenyament?

La situació de l’ús de la llengua catalana a les Illes Balears és complicada i per tant, la presència de la llengua als centres ha de fer una passa endavant perquè malauradament ens hem relaxat massa aquests darrers anys.. Les dades ens demostren que un percentatge elevat d'alumnes té dificultats per expressar-se en català i els prejudicis lingüístics han anat en augment. La realitat és que, a dia d’avui, a molts de centres no es compleix ni el Decret de Mínims i la inspecció educativa s’hi hauria d’implicar més i vigilar amb més zel però hem d'anar més enllà. Hem de cercar la implicació i sensibilització de tota la comunitat educativa perquè els educadors som referents lingüístics i amb la nostra actitud també educam. En aquest sentit, calen a més campanyes i accions que des dels centres educatius promoguin l'estima a la nostra llengua i desmuntin els prejudicis lingüístics que alguns interessadament associen a la nostra llengua.

Des de la nova junta som conscients d’aquesta necessitat i per això ja hem posat les bases per a la creació d’una sectorial d’educació que avaluï i planifiqui propostes i accions per a la promoció del català a l’educació. L’actual junta ja ha fet 10 propostes per defensar el català a l’escola reclamant a la Conselleria d’Educació un major esforç per garantir el compliment de la llei: recursos, professorat, formació, desdoblaments de grups, acollida lingüística... Ara, des de la sectorial d'educació, és hora de continuar amb aquesta tasca.