nubes
  • Màx:
  • Mín:

Manifest de la Diada de Mallorca de l'OCB escrit per Damià Pons

Reproduïm íntegrament el text del manifest que ha distribuït l'Obra Cultural Balear i que s'ha llegit a la majoria de pobles de Mallorca amb motiu de la Diada de Mallorca. El manifest l'ha escrit Damià Pons i Pons.

Manifest

El poble mallorquí que va tenir en el segle XIII el seu període fundacional haurà d’afrontar al llarg del segle XXI la qüestió de la viabilitat o no de la seva continuïtat històrica.

Cada any, en arribar el 31 de desembre, la data emblemàtica que assenyala el naixement del nostre poble com a comunitat nacional de llengua i cultura catalanes, és un bon moment per a la reflexió, per observar en quin sentit –progressiu o regressiu- van fent camí la identitat col·lectiva, els projectes de normalització lingüística, els propòsits de creixement cultural, la capacitat de decidir políticament sobre tots els aspectes que ens afecten com a ciutadans i com a país.

Si deixam de banda l’autoengany, es fa difícil no arribar a la conclusió que després de més de quaranta anys de règim formalment democràtic i de quasi del mateix nombre d’anys d’autonomia política i de llei de normalització lingüística, la situació de la llengua catalana, i igualment la cultura que s’hi expressa, tant a les Balears com a tot arreu dels Països Catalans, no ha assolit de cap de les maneres una normalitat que sigui semblant, o que s’hi vagi acostant progressivament, a la d’aquells estats europeus que tenen unes dimensions demogràfico-lingüístiques equiparables a les nostres.

Ans al contrari, a hores d’ara la llengua i la cultura que durant molts de segles ens ha donat identitat, cohesió interna i visibilitat en el món de les nacions es troba sotmesa dins el seu mateix territori històric a una dinàmica de progressiva minorització, un fet que sens dubte exigeix que s’hagin d’encendre totes les alarmes per assenyalar que ens trobam en una situació d’emergència.

Tots els poders de l’Estat espanyol –el legislatiu, l’executiu i el judicial-, no han renunciat a la voluntat d’imposar a tot arreu la supremacia de la llengua castellana. D’imposar-la, volem dir, en aquells territoris d’on no n’ha estat històricament llengua pròpia. És el mateix objectiu que ha pretès l’Espanya-nació els darrers tres-cents anys. El nacionalisme castellano-espanyol més agressiu, representat per un bon nombre de partits polítics, per gairebé la totalitat dels mitjans de comunicació madrilenys, pel sector jeràrquicament més rellevant del poder judicial, ha arribat a la conclusió que ara és un bon moment per culminar el seu projecte, absolutament polític, d’exterminar d’una vegada per totes la diversitat nacional i lingüístico-cultural que és encabida dins l’Estat. Pensen que ara tenen l’oportunitat al seu abast, perquè la mundialització afavoreix els processos d’uniformització, perquè el nacionalisme espanyol ja no té cap mania a fer ús de la mentida i de l’agressió més barroera per fomentar el rebuig més carnisser de les llengües i les cultures no castellanes, perquè es produeix l’arribada massiva a les terres de llengua catalana d’una població d’origen ben divers que acaba trobant en el castellà l’idioma suficient per establir-s’hi laboralment i socialment, perquè les grans plataformes digitals que s’han anat introduint a totes les llars menyspreen les llengües sense estat i en conseqüència també contribueixen al seu extermini.

Davant aquesta allau de forces polítiques i econòmiques d’intenció clarament genocida, cal que els mallorquins dignes posin en acció tot el seu coratge, la seva fermesa i la seva consciència, cal la fortalesa d’una societat civil ben organitzada, cal un projecte molt compartit de futur que sigui autocentrat i de concepció intercultural. Un projecte capaç de fer compatible la gestió democràtica i de manera inclusiva de la nostra diversitat interna amb l’objectiu que la llengua catalana sigui la d’ús predominant en tots els àmbits públics del nostre país pluriinsular, la que serveixi de lloc de trobada de la totalitat de la gent sigui quina sigui la seva procedència, la que doni cohesió social a la comunitat, la que sigui imprescindible per a viure en plenitud civil la condició de ciutadans.

Perquè aquest objectiu sigui possible a partir de demà mateix, cal que aquells governants que suposadament són partidaris del reconeixement dels nostres drets lingüístics i de la normalització de l’ús social de la llengua catalana adoptin noves actituds i facin unes altres polítiques. Malauradament, aquests darrers anys a les Balears s’hi ha pogut observar un relaxament institucional incomprensible i imperdonable en el camp del foment de l’ús de la llengua catalana. És urgent que l’assumeixin com un objectiu governamental prioritari, que adoptin sense vacil·lacions totes les mesures necessàries de l’ordre que calgui per garantir plenament la sostenibilitat lingüística i cultural. Que explicitin públicament i sense acomplexaments el dret de la llengua catalana a tenir garantida la seva continuïtat històrica, fet que necessàriament passa per la generalització del seu ús en una posició preeminent i a tot arreu. Que posin a l’abast de tota la població nouvinguda els recursos necessaris, tant a l’escola com en la vida social, perquè puguin tenir fàcilment l’oportunitat de conèixer la llengua i la cultura pròpies de la terra que els ha acollit.

I les entitats civils cal que s’enforteixin, que augmentin els seus efectius, humans i pressupostaris, que assoleixin la màxima eficiència organitzativa possible amb els recursos que en cada moment tenguin disponibles, que siguin capaces de mobilitzar, críticament i de manera constructiva, la majoria de la societat a favor de la llengua, la cultura i el país.

I cada ciutadà en particular caldrà que assumeixi que la seva implicació i el seu compromís actiu encara podrien incrementar-se molt més, tant en el terreny de les decisions personals de cada dia com donant un major suport altruista a les entitats de tot ordre que treballen per la dignitat de la nostra terra. L’exercici de la sobirania d’una nació a la força comença a construir-se a partir de les decisions sobiranes constants que dia a dia vagin adoptant els seus ciutadans.

Enguany ha fet cinc-cents anys que una gran part del poble mallorquí va agermanar-se per lluitar pels seus drets socials i polítics. Que el seu record sigui un estímul per a tots nosaltres per continuar treballant infatigablement amb l’objectiu d’aconseguir que la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país assoleixin la seva definitiva plenitud i la seva llibertat nacional.

Anem per feina. I visca Mallorca!

Damià Pons i Pons

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per jbm, fa dervers d'un any

CIUTADANS DEL MÓN
Els ciutadans del món, els vertaders internacionalistes, som els qui defensaríem el castellà en front de la imposició de l'anglès a Puerto Rico, i defensaríem el guaraní en front de la imposició del castellà al Paraguai, i defensaríem el cors en front de la imposició del francès a Còrsega; som els qui defensaríem totes les llengües minoritàries i les minoritzades arreu del món, allà on ens tocàs viure. És evident que als Països Catalans els ciutadans del món som els qui hi defensam la llengua catalana en front de la imposició del castellà, o del francès, o de l'italià.
És clarament colonialista el fet que a un territori hi hagi una llengua amb un grau d'obligatorietat de coneixement superior al grau d'obligatorietat de coneixement de la llengua pròpia dels indígenes d'aquell territori.

Els qui defensen les llengües que propaguen els imperis en contra de les llengües minoritzades dels indígenes de qualsevol territori no son ciutadans del mon, son imperialistes. Els qui, desfressats de progressista, defensen l'ensenyament en llengua materna quan la llengua materna es el castellà, però no defensen l'ensenyament en català, en basc o en galleg als fills des catalanoparlants, o bascofons, o parlants de galleg que viuen a Madrid, ni la d'ensenyament en àrab, o en berber, o en romanès, o en portuguès, etc., als fills dels corresponents parlants que viuen a l’estat, de progressista no en tenen ni un pel, estan defensant els seus privilegis, estan defensant el colonialisme espanyol que vol fer desaparèixer la nostra llengua del mapa.

Els equidistants enfront del colonialisme, o enfront de l'imperialisme, o enfront dels privilegis dels qui es consideren amb dret d'obligar els indígenes mallorquins a deixar de conversar la nostra llengua i passar a fer servir la seua d'ells, son col.laboradors del mal desfressats de bona persona.

ELS CIUTADANS DEL MÓN SOM NOSALTRES

Valoració:2menosmas
Per jbm, fa dervers d'un any

«Hay que castellanizar a Cataluña... Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza. El soldado y el marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España … El día 1o de febrero…no debe haber un solo soldado en la región catalana siendo substituidos por los de las demás provincias españolas». (Ejército y Armada, Madrid, 1906).

Valoració:2menosmas
Per jbm, fa dervers d'un any

Si els catalanoparlants parlen sempre en català, sia quina sia la llengua que fan servir els interlocutors,el català té segles i segles de vida per endavant...si només ho fan així la meitat, té esperances...si just ho fa una minoria aniria molt malament…
https://www.youtube.com/watch?v=KOZAA95wSeU&t=1s

Valoració:3menosmas
Per jbm, fa dervers d'un any

Quan s’admet que puguin ocupar un lloc de feina de cara a la gent en general, persones incompetents en una de les llengües oficials, s’està fent un atemptat contra els drets lingüístics de tots, i un atemptat contra els drets laborals de la gent que. ... ... perquè ha estudiat aquí, o perquè s'ha esforçat en aprendre-les de gran, les coneix i les entén sense problemes, i que ha de veure que llocs de feina que haguessin pogut ocupar ells són ocupats per gent que n’és incompetent.

Valoració:2menosmas
Per jbm, fa dervers d'un any

Qui va a viure a un territori diferent del propi i no es molesta en aprendre la llengua pròpia dels indígenes d'aquell territori és un colonitzador,tant si són anglófons que van a viure a Puerto Rico, com si són madrilenys que van a viure a Formentera.

Valoració:2menosmas
Per jbm, fa dervers d'un any

1715.- “Lo sexto se podria prevenir el cuidado de introducir la lengua castellana en aquel País... Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular ... y mas quando el genio de la Nacion como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País...”, (Archivo Histórico Nacional, “Consejos”, llig. 17986)

Valoració:1menosmas
Per jbm, fa dervers d'un any

El 18 d’agost, el Consejo de Castilla adreçant-se a Philippe de Bourbon (Felip V) entre altres coses, li remarcava que en la composició de l'Audiència «el Regente y el Fiscal sean precisamente Castellanos», …. . …. «Que se actue y los Instrumentos se escrivan la lengua Castellana. Y que de oy en adelante no se permita imprimir libro alguno en otro idioma que en castellano». …. «así en lo civil, como en lo criminal actuando en lengua Castellana». …. Aquest decret, dit de Nueva Planta de Mallorca, fou signat per Felip V al palau del Buen Retiro el 28 novembre 1715. ... //// ...

Valoració:1menosmas
Per escorpí, fa dervers d'un any

Arruix, abans de Crist a Mallorca es parlava el mediterrani, i tothom s'entenia sense la manipulació forastera del centre peninsular.

Valoració:-2menosmas
Per Ignasi Serra, fa dervers d'un any

Ja t'ho dic jo, @arruix.



Abans del segle XIII, a Mallorca es parlava àrab. Concretament des del segle X.



I el castellà s'hi xerra, de manera habitual, des dels anys 60 del segle XX. La seva arribada, però, va ser al XV, amb alguns nobles. A partir del XVIII, s'hi afegiren els botifarres. A partir del XIX, gent que ja podia estudiar, l'aprenia, ja que era l'única manera.



Au, estudia.

Valoració:6menosmas
Per Aquesta vergoya se podria solucionar fácilment, fa dervers d'un any

Aquests fatxes no s'aturaran de molestar perque és la seva feina.
La culpa la té el dBalears per admetre totes les seves vomitades, producte les seves incultura i mala educació.
Se fa difícil adivinar perque els admeten aquests desastres, si la finalitat seva o del grup ultra que els paga, és cansar-nos i que deixem de llegir i d'opinar al dBalears.Però com que ningú apedrega les seves teulades, haurem de pensar que no és el que pareix i que en realitat és una espècie de trampa per.a tots noltros, o bé que els proveidors no cumpleixen bé amb la feina que els encareguen els clients.
Hi ha unes normes per publicar o no fer-ho. I si aquests vàndals se les boten totes, no hi ha cap motiu perque se tengui un tracte preferent amb aquesta gent, quan a l'altre deixen de publicar comentaris correctes, simplement perque no som de dretes.

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente