El procés del primer expedient de cessió obligatòria temporal d’habitatges buits de grans tenidors, obert fa nou mesos per la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, s’ha completat i els pisos buits que finalment han complit els requisits ben aviat —just se n’acabi l’adequació per part de l’IBAVI— passaran a formar part temporalment, per un total de set anys, del parc d’habitatges públics. Així ho ha comunicat el director general d’Habitatge i Arquitectura, Eduardo Robsy, després de la reunió de la Mesa de l’Habitatge.
El director general ha destacat: «El procediment ha culminat i ha complit els objectius marcats: una part dels 56 habitatges inclosos ja estan en mans del Govern i aviat s’incorporaran temporalment al parc d’habitatges públics; d’altres els ha adquirit el Govern en l’exercici del dret de tanteig i retracte, i altres han estat llogats o venuts pels propietaris. És a dir, han deixat de ser pisos buits. Aquest era el nostre objectiu».
Dels 56 habitatges inclosos en l’expedient inicial, 22 passaran a formar part del parc públic, 16 temporalment (per expropiació temporal) i sis més de manera permanent perquè han estat adquirits per tanteig i retracte pel Govern. De la resta, la majoria, un total de 21, ha estat posat al mercat pels grans tenidors.
En aquest sentit, el director ha recordat que quan en el mes de març es va iniciar l’expedient ja es va explicar que la cessió temporal d’ús obligatòria d’habitatges de grans tenidors, una mesura pionera a tot l’Estat i inclosa en la Llei de l’habitatge de les Illes Balears, es marcava un objectiu doble. D’una banda, incentivar la rehabilitació i sortida al mercat de la cartera d’habitatges que els grans tenidors mantenien desocupats, tant en règim de lloguer com de compravenda, per recuperar així la seva funció social. I, de l’altra, aconseguir habitatges que es destinin a lloguer social per part de l’Administració.
L'expedient de cessió obligatòria temporal dels pisos dels grans tenidors es va iniciar formalment el mes de març de 2021, amb un total de 56 habitatges (27 a Mallorca, 23 a Menorca i 6 a Eivissa).
D'aquests, 16 s'han expropiat (29 %) i sis més (11 %) s'han adquirit per tanteig i retracte. En total, 22 pisos s'integren així al parc públic d'habitatge social que gestiona l'IBAVI (39 %).
Pel que fa a la resta, altres 21 habitatges han passat a mans de particulars (38 %): nou d'ells s'han llogat (16 %) i 12 més s'han venut (21 %), per part dels grans tenidors a particulars una vegada iniciat el procediment.
Aquestes 21 operacions dels grans tenidors es tradueixen en nou contractes de lloguer signats per set anys (tots els pisos que s'ubicaven a Palma) i 12 vendes, algunes de les quals s'han fet just abans d'obtenir el Govern la possessió d'aquests habitatges: com exemple més significatiu, un pis a Inca venut per 60.000 €.
Finalment, 13 no complien el requisit de dur dos anys desocupats (23 %), el que s'ha acreditat documentalment per part dels grans tenidors: quatre han tengut ocupes i nou tenien llicència de primera ocupació que no arribava als dos anys. I, en aquests tretze casos s’han estimat, en conseqüència, les al·legacions.
Els sis pisos inclosos a l’expedient i que finalment han estat adquirits pel Govern estan ubicats a Palma, Inca i Calvià.
Únicament dos grans tenidors obligats a la cessió d’ús no han comparegut a l’acta d’ocupació, corresponents a tres habitatges a l’illa d’Eivissa, però això no fa que decaigui el procediment, que ha continuat en tot cas i ja es té la possessió del total dels pisos. Cal recordar que, de moment, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha desestimat les peticions de suspensió cautelar del procediment.
L’import de les compensacions que es pagaran als grans tenidors és de 371.448 € en total, import que no inclou les petites obres de rehabilitació que ha de fer l’IBAVI que es detreuen del preu just. Això suposa una mitjana de 23.215 € per habitatge que, convertit en termes mensuals, suposa que l’IBAVI pagarà un import equivalent a 276 € mensuals per habitatge, o 3,70 €/m² útil (les reformes que s’han de fer suposen una inversió de 168.103 € addicionals).
S’ha de recordar que l’expropiació té una durada de set anys i que deixa la porta oberta a prorrogar-se si hi ha acord amb els propietaris. Els pisos obtinguts es destinaran a lloguer social, tal com preveu la Llei.
Addicionalment, com a resultat de la tramitació dels expedients d’expropiació s’han iniciat un total de 26 diligències per part de la Inspecció. S’han obert fins al moment 24 expedients, dels quals catorze s’han arxivat, sis han acabat en sanció i els altres es troben encara en tramitació. N’hi ha dos més pendents d’obrir. Entre els cobrats i els que es troben en tràmit, hi ha sancions per un import superior a 50.000 €.
El treball de triatge i visita dels pisos dels grans tenidors es va iniciar el mes de setembre de 2019, però la suspensió dels terminis administratius del primer confinament va fer necessari reiniciar la feina l'estiu de 2020. Les visites es varen perllongar durant l’hivern i, finalment, el mes de març el conseller de Mobilitat i Habitatge va signar l'ordre d'inici de l'expedient.
Per tant, en el termini de poc més de nou mesos s’ha aconseguit executar un procediment expropiador de gran abast, sense cap tipus de precedent ni en l’àmbit estatal ni en l’europeu, i amb totes les garanties legals.
