Aquest divendres s’ha presentat al Parlament, l’Informe sobre l’estat de la Pobresa a les Illes Balears 2021 i una de les seves principals conclusions és que la nostra comunitat és la regió de l’estat on més s’incrementa la taxa AROPE, l’indicador europeu més rellevant per mesurar la pobresa i l’exclusió social. Sense tenir en compte els efectes de la Covid-19 sobre la renda de les famílies (les dades de l’Enquesta Condicions de Vida fan referència a la renda de l’any anterior, 2019 en aquest cas), a les Illes aquest indicador ha passat del 15% al 22%, el que significa que més de 266.000 es troben en risc de pobresa i exclusió social (unes 87.000 més que l’any passat).

Tot i això, Balears continua per sota la mitjana estatal en la taxa AROPE, que enguany se situa en el 26,4% de la població de l'Estat espanyol, 12.500.000 persones (unes 620.000 més que l’any anterior).

Segons s’ha destacat a la presentació, els tres components d’aquest indicador sintètic han empitjorat en relació a l’anterior enquesta: hi ha més persones pobres (passen del 12 al 14%, és a dir, unes 170.00 persones), més persones amb Privació Material Severa (un increment del 138%) i més persones vivint en llars amb baixa intensitat de treball (1 punt més).

Amb aquest significatiu increment de la Privació Material Severa, l'enquesta confirma un augment preocupant de la vulnerabilitat en els sectors més desfavorits de la població. En els últims 12 mesos, el 12,4% de la població de les Illes va tenir retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal, un 19,9% no va poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada i un 36,6% es declaren incapaços de fer front a qualsevol despesa imprevista. També s’han incrementat les llars que no poden disposar d’un ordinador, qüestió fonamental en uns temps on la via telemàtica guanya terreny en el treball, la formació o fins i tot l’accés a drets. Cal destacar també que la meitat de la població illenca declara tenir dificultats per arribar a final de mes (amb un increment de 3 punts entre els que ho fan amb molta dificultat).

Respecte a les pensions, l’Informe posa de manifest que el 42’7% dels pensionistes de les Illes, és a dir, 84.000 persones, reben una renda inferior al llindar de la pobresa (688€), i que 35.000 pensionistes estan en situació de pobresa severa, donat que cobren menys de 458€. Aquesta situació ha empitjorat en relació a l’any anterior i deixa clar que hi ha molt de camí a recórrer a l’hora de garantir unes pensions dignes.

Des d’EAPN consideren la situació actual és de màxima gravetat i destaquen que si fa un any i escaig es vivia en la paradoxa d’un escenari de superació de la crisi amb un percentatge de la població que semblava aliè a la recuperació, ara és impossible abastar en la seva totalitat els terribles efectes econòmics, socials i laborals de la COVID-19. Una de les grans preguntes que cal fer, afegeixen, és si es vol seguir apostant per un model que, quan funciona a ple rendiment, condemna a una part significativa de la seva ciutadania a l’exclusió social i quan cíclicament redueix o atura la seva marxa incrementa i agreuja la pobresa i la desigualtat.

Per evitar-ho, i sense negar la importància de qüestions cabdals i imprescindibles com la potenciació dels serveis públics (educació, sanitat, serveis socials, dependència…), la reforma fiscal o l’eliminació de la bretxa digital, EAPN-Illes Balears ha destacat tres grans reptes: retornar al treball el seu factor inclusiu (que tenir una feina sigui sinònim d’inclusió social), garantir el dret a l’habitatge (reforçant la seva funció social davant el seu valor de mercat i, per descomptat, d’especulació) i fer realment efectiva la garantia d’ingressos (per aconseguir que les rendes mínimes siguin uns instruments eficaços per revertir situacions de pobresa).

Enllaç a l’informe sobre les Illes Balears:

https://www.eapn.es/estadodepobreza/ARCHIVO/documentos/informe-AROPE-2021-illes-balears.pdf

Enllaç al microsite amb totes les dades estatals i per CCAA:

https://www.eapn.es/estadodepobreza/index.php