El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) ha publicat, aquest dimarts, l’anunci d’inici de procediment d’exposició pública del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del Parc Natural des Trenc-Salobrar de Campos. Les persones interessades tenen un termini d’un mes per a presentar al·legacions i tenen la documentació disponible al Portal de transparència del Govern.
El Pla d’Ordenació preveu diverses mesures per a preservar els valors naturals de l’espai natural protegit, entre les quals destaca la restauració integral del sistema platja-duna de l’espai natural protegit. L’objectiu és que, a mig termini, la zona amb un valor ambiental més elevat quedi lliure per garantir-ne la seva correcta conservació.
Aquesta mesura de preservació del sistema dunar se suma a d’altres enfocades a la restauració ambiental de diverses zones que s’han de recuperar, com l’Estany d’en Pedreres, es Cremat o es Clot de s’Arena de sa Barrala.
El Pla estableix un règim d’ordenació dels recursos naturals –com els geològics i edàfics, el sistema dunar, els recursos hídrics i els hàbitats o les espècies protegides–, a més d’una regulació de les activitats lligades al medi natural, com ara l’agricultura, la ramaderia, la pesca o l’activitat salinera. Igualment, s’hi regula l’ús públic que comprèn, entre d’altres, les filmacions, les activitats esportives, la mobilitat, l’acampada, les festes i concerts, les instal·lacions de temporada, etc. El que persegueix el PORN és, doncs, fer compatible la pressió humana que pateix el Parc Natural amb la protecció i conservació dels valors naturals.
Es Trenc-Salobrar de Campos fou declarat Parc Natural l’any 2017 i és un dels espais més emblemàtics de les Illes Balears, ja que els hàbitats litorals mediterranis s’hi troben ben representats. Així, a l’espai natural protegit hi ha platges extenses d’arena amb sistemes dunars adjacents, zones humides, basses litorals o camps de conreu. A la part marina hi ha fons amb comunitats biocenòtiques, de les quals cal destacar les extenses praderies que forma la Posidònia oceànica, i a més profunditat comunitats de maërl, precoral·ligen i coral·ligen.
