La portaveu del Grup Ornitològic Balear (GOB), Margalida Ramis, ha assegurat aquest dilluns que les dades de l'últim informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) tornen a posar de manifest que en el cas concret de les Balears l'escenari d'emergència climàtica «no casa de cap de les maneres» amb el consum de territori i recursos derivat de la dependència del turisme i que hauria de ser l'inici d'una veritable diversificació.

El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha responsabilitzat als éssers humans que el canvi climàtic estigui afectant a totes les regions habitades del món i provocant que els fenòmens meteorològics extrems, com a onades de calor, fortes precipitacions, sequeres i ciclons tropicals, es tornin més freqüents.

En declaracions a Europa Press, Ramis ha assegurat que el GOB veu amb «preocupació i ràbia» les dades de l'informe perquè a hores d'ara el missatge de l'IPCC «no és nou».

Ramis insisteix, no obstant això, que el text prova que «cada vegada queda menys temps i que ja no es tracta de resistir sinó d'evitar l'escenari menys dramàtic».

En aquest context, la portaveu del GOB ha criticat que la declaració d'emergència climàtica hagi quedat en «simple retòrica» i no hagi significat una transformació real de les polítiques.

D'aquesta manera, per a Ramis és una contradicció declarar l'emergència climàtica, però mantenir a Balears antigues polítiques en matèria de carreteres que no han suposat una transformació a altres transports, l'ampliació de l'aeroport de Palma per a guanyar capacitat o polítiques de mobilitat que només plantegen canviar uns vehicles per uns altres, en relació amb la introducció del cotxe elèctric.

En la mateixa línia, Ramis ha alertat que la gestió dels fons europeus Next Generation, a pesar que s'està venent sota el paraigua de la sostenibilitat, està seguint les dinàmiques de mercat i està prioritzant el benefici econòmic i empresarial.

La portaveu del GOB ha advertit així mateix que en l'escenari d'especial vulnerabilitat de les Illes s'embenen com a «panacees» tant l'energia fotovoltaica, consumidora de sòl rústic, i la producció d'hidrogen verd a Lloseta.

En tots dos casos, ha apuntat, s'està posant el territori al servei dels interessos empresarials que veuen com ara el benefici econòmic està en les energies verdes o alternatives.

Davant aquest escenari, Ramis reitera l'aposta del GOB que implica ampliar la visió de la diversificació, una estratègia que va més enllà d'una legislatura i l'aposta de la qual hauria de ser el sòl i els recursos hídrics per a aconseguir de veritat avançar cap a la sobirania i la reducció de la dependència de l'exterior.